En el tast que vaig publicar l’11-1-2014 advertia d’una asimetria en els règims verbals de respondre i contestar. Mentre que era igual de correcte “Contesto una pregunta / una carta” que “Contesto a una pregunta / a una carta”, només era correcte “Responc a una pregunta / a una carta”. De la mateixa manera, era correcte “Li contesto una pregunta” i no ho era “Li responc una pregunta”. Calia dir, en tot cas, “Responc a la seva pregunta”.

Doncs bé, aquesta asimetria -que no es donava en castellà- l’ha eliminada la GIEC, que a la pàgina 843 deixa clar que tots dos verbs admeten la construcció transitiva i la preposicional amb complements tipus pregunta o carta. No resulta sorprenent. En el meu tast del 2014 ja deia que no sabia si era un tret identitari del català que calia mantenir o una distinció massa subtil que caldria eliminar. El que sí que resulta sorprenent és que malgrat que la GIEC és de novembre del 2016 -i que aquesta novetat és recollida per la fitxa 3823/6 de l’Optimot-, les actualitzacions del DIEC2 del 2017, el 2019 i ara el 2020 han deixat intacta l’entrada respondre, que continua sense cap accepció ni exemple en què la pregunta o carta a què es respon sigui el CD de respondre. De fet, cap dels diccionaris més consultats pels usuaris -ni el GDLC, ni el DNV, ni el Diccionari d’ús dels verbs catalans - preveu aquesta transitivitat.

Esperem que la pròxima actualització del DIEC2 ja la inclogui, perquè l’esmentada asimetria -ara presumptament obsoleta- formava part de la tradició normativa que els més interessats per la llengua havíem assimilat. I així Albert Jané -en la seva columna El llenguatge de 8-12-1979 titulada “Contestar i respondre”- veia incorrectes les frases “Això que dius és fàcil de respondre” o “Que ho respongui qui vulgui”.

En aquest sentit, val la pena tenir present que en francès és bo “ répondre à une question ” i incorrecte “ répondre une question ” i que en anglès és bo “to answer a question ” però incorrecte “ to reply a question ” (cal dir “ to a question ”).