UN TAST DE CATALÀ

“Calen respostes el més intel·ligents possibles”

La frase del títol inclou un modisme superlatiu que ha sigut objecte de molts debats entre els lingüistes. I el primer que em dirà algun lector és que el més intel·ligents possibles ha de ser al més... o, si no, hauríem d’optar per com més intel·ligents millor o tan intel·ligents com es pugui. I això era bastant clar fins a l’aparició de la GIEC, que contradient la tradició normativa precedent (pàg. 591) veu igual de bo el més aviat possible que al més aviat possible. De fet, sembla que aquest el més aviat.., que Fabra ja acceptava (tot i preferir al més aviat... ), ja era viu als segles XIV i XV.

Però, alerta, que l’esmentat modisme està pensat perquè l’element que segueixi més sigui un adverbi o bé un adjectiu amb valor adverbial, com a “Diu la frase al/el més alt possible”. No està pensat perquè sigui un adjectiu que faci funció d’adjectiu, com a la frase del títol. Alguns lingüistes asseguren que llavors no seria una forma genuïna, i que caldria recórrer a altres estructures: “Calen respostes com més intel·ligents millor / tan intel·ligents com sigui possible”.

Un dels problemes que planteja acceptar adjectius després d’aquest més és de concordança. ¿Cal dir “el més intel·ligents possibles” o bé “el més intel·ligents possible”? No fa massa Boris Johnson va dir, referint-se al Brexit: “ We’re going to be as creative as we can ”. En castellà es va traduir per “ Seremos lo más creativos posible ” i en català per “Serem el més creatius possible”. ¿Possible o possibles? Tot apunta que si l’estructura fos bona seria possible, perquè no concorda amb creatius sinó amb el més creatius. Però el meu consell és que -sigui o no genuïna- defugim aquest modisme i diguem “Serem com més creatius millor” o bé “Serem tan creatius com puguem”.

Quan traduïm literalment alguns modismes del castellà amb un lo neutre, correm el risc d’arribar a construccions poc o gens genuïnes. Per tant, davant el dubte, i sempre que disposem d’alternatives igual de viables, més valdria defugir-los.