UN TAST DE CATALÀ

Acostumem-nos a posar menys comes (1)

Una norma repetida als que comencen a escriure és “Posa més punts”, és a dir, fes les frases més curtes. No se’ls diu gaire, i també caldria, “Posa menys comes”. Els editors de textos traiem més comes que no pas en posem. Per què? Perquè l’escola i la tradició tendeixen a associar les comes a les pauses, i qui comença a escriure tem que si la frase s’allarga el lector se li ofegui. Que no pateixi: cap lector ha mort llegint textos amb poques comes i, en canvi, molts s’hi han perdut o no els han entès per un excés de comes. Posar menys comes dona més valor informatiu a cada coma que es posa.

Més enllà de certs usos convencionals, la coma va més lligada a l’entonació (a la corba melòdica) que a les pauses. Té el paper crucial d’ajudar-nos a triar la bona entonació d’una frase. I com que l’entonació és un reflex oral de la sintaxi, una frase ben entonada és també una frase ben interpretada sintàcticament. Sovint oblidem que la lectura, per silenciosa que sigui, sempre va lligada a una entonació, i que una mala entonació -oral o mental- fa que no entenguem o entenguem malament el que llegim.

Anem a un exemple: “Això últim estaria molt bé, si no fos que es veu l’esforç de molts mitjans per carregar la culpa en l’exrei per preservar la imatge de la Corona”. La frase té dues possibles entonacions: 1) La quemarca un descens tonal en “molt bé”, com si la frase s’acabés i la condicional fos només un afegitó; i 2) La que manté el to en “molt bé” i fa de la condicional una part essencial per completar el sentit de la frase.

L’error aquí -i és un error habitual- és posar-hi la coma tot i voler que la frase es llegeixi amb la segona entonació. L’error és no veure que hi ha dues possibles entonacions i que la coma indueix a la no pretesa. Qui escriu troba la frase llarga i hi vol posar una coma, i la posa on -segons li han ensenyat- s’acaba la principal i comença la subordinada, però no té en compte que, en la segona entonació, la presumpta subordinada forma un tot amb la principal, i que la manera d’indicar-ho és no posar-hi la coma.