Continuant amb les expressions temporals, si una frase comença amb adverbis o sintagmes tipus ara, demà, dilluns que ve, els últims mesos, etc., és millor no posar-hi després una coma. A “Demà, farà bon temps” o “Els últims dies, han passat moltes coses” la coma és abusiva si l’entonació és neutra. I la raó és ben simple: el lloc més normal d’aquests temporals és precisament a l’inici de la frase; i, si l’ordre és el més normal, les comes sobren. En el cas de ara, a més, la coma fa que l’interpretem com a connector contrastiu i no com a simple temporal. A “Ara, jo no hi aniré” la coma fa que ara no sigui sinònim de en aquest moment sinó de ara bé.

I acabo amb comes abusives davant de gerundi. (1) “Quan vaig acabar el dibuix vaig poder visitar elpoble i descobrir llocs preciosos, endinsant-me per alguns dels camins que hi ha al seu entorn” i (2) “El Vila-real va millorar i, de nou, Parejo va malbaratar una ocasió clara, xutant desviat des de la frontal”. Altre cop la llargada de la frase crea en qui escriu l’ansietat de posar una coma, i l’acaba posant on no hi ha d’anar. De fet, el gerundi ja és de per si una font d’ansietat, perquè costa tenir clar quan és correcte i quan no.

Una norma que ens permet saber quan un gerundi és correcte també ens pot ajudar a no posar comes on no cal: “Sempre que un gerundi expressa la manera com es realitza l’acció del verb del qual depèn (sempre que respon a un com interrogatiu seguit d’aquest verb), és un gerundi correcte”. Els de la frase (1) i (2) són correctes perquè a (1) respon a “¿Com vaig descobrir llocs preciosos? i a (2) respon a “¿Com va malbaratar l’ocasió?” I si aquests gerundis de manera van després del verb (i els seus complements) no haurien d’anar precedits d’una coma.

A (1) seria opcional posar una coma darrere dibuix, però no la podem posar davant del gerundi si és la manera “com vaig descobrir llocs preciosos”. La coma faria que endinsant-se fos, en tot cas, una acció independent, i llavors seríem davant un gerundi incorrecte.