Entre les comes sobreres -que cal eliminar- destaco avui les que trobo sovint davant una oració temporal encapçalada amb quan. Posem-ne alguns exemples: (1) “És com si el metge, després de moltes proves, et donés el tractament que has de seguir i te’l canviés, quan encara no t’has pres la primera pastilla”, (2) “Jo no era conscient de com era de feliç, quan deia, amb displicència, que les multituds no m’agraden” i (3) “La frase la deia la meva àvia, quan volia dir que algú va haver de sortir cames ajudeu-me”.

Fixem-nos que si el quan anés precedit d’una expressió temporal -“...i te’l canviés de seguida, quan encara no t’has pres...”- llavors sí que aniria precedit d’una coma i introduiria una explicativa que tindria com a antecedent de seguida. Però quan a (1) diem “...i te’l canviés quan encara...” estem especificant en quin moment te’l canvia. De manera semblant, a (2) i (3) el quan no té cap antecedent i especifica el moment en què algú no era conscient de com era de feliç o el moment en què l’àvia deia una frase.

Observem també com és de crucial que l’oració temporal vagi abans o després de la principal. A (4) “Quan arribis anirem a comprar”, jo no posaria cap coma entre arribis i anirem, però és una coma opcional que no canvia l’entonació -l’estructura sintàctica- de la frase. Per contra, a (5) “Anirem a comprar(,) quan arribis”, la presència o l’absència de la coma determina dues entonacions i dues frases diferents. Si (5) pretén dir-nos quan anirem a comprar, cal eliminar la coma i la frase és una unitat entonativa que només cau al final. Si, en canvi, pretén dir-nos què farem quan arribis (i ja sabíem que arribaries), la coma és imprescindible i crea dues unitats entonatives: la que cau abans de la coma i la que s’hi afegeix després com un eco.

Per què a (1), (2) i (3) escriptors professionals incorren en una coma sobrera? Perquè la frase és llarga i els sembla que n’han de posar alguna, i perquè associen la coma amb la pausa i no amb l’entonació (amb l’estructura sintàctica).