Es curiós com els autors de la generació sorgida als 90 en el còmic nord-americà (Daniel Clowes, Chester Brown, Chris Ware, Adrian Tomine, etc.) continuen marcant la pauta del panorama indie davant l’escassetat de noves veus d’entitat. Una excepció notable seria la de Nick Drnaso: en la seva primera novel·la gràfica es detecta l’influx del grafisme gèlid de Ware, de la mirada desconcertada de Tomine i de les implacables radiografies suburbials de Clowes, i tanmateix la seva obra respira una personalitat única.

A Beverly, la seva primera novel·la gràfica, Drnaso dibuixa en colors pàl·lids i línies fines una Amèrica profunda poblada de gent desgraciada i ofegada per una quotidianitat asfixiant. Les cinc històries del volum funcionen com a instantànies de la banalitat i l’horror de la vida moderna, una mica a l’estil dels contes de Raymond Carver, congelant les emocions i fugint del melodrama. I Drnaso es mostra igual d’hàbil en els relats més directes -com el de la mare i la filla que es miren el pilot d’una sèrie televisiva- com en el retrat fragmentat i coral d’un poble on la notícia d’una violació escampa una onada de por i xenofòbia. Quan acabes el còmic, enmig del desassossec, només tens una cosa clara: ha nascut un gran autor.