La minisèrie policíaca Wet moon és un dels millors títols de la temporada. L’autor, Atsushi Kaneko, defuig els tòpics estètics del manga mainstream i el resultat és una història sòlida amb un dibuix que s’assembla més a l’estil d’autors nord-americans com Charles Burns ( Black hole ) que a l’habitual d’altres mangakes de la seva generació. Temàticament, ha sigut comparat amb el cineasta David Lynch, i a Wet moon les similituds dels universos malaltissos de l’un i de l’altre són innegables. L’epicentre d’aquest manga són les obsessions del protagonista, l’agent de policia Sada, que pateix pèrdues de memòria i al·lucinacions des que va tenir un accident misteriós durant una operació per detenir l’assassina d’un enginyer. La persecució de l’esquarteradora es va transformant a poc a poc en una fixació gairebé amorosa envoltada de l’atmosfera amoral tan típica del gènere negre en què el bé i el mal es confonen. A més, hi ha una altra presència obsessiva en aquesta obra, la de la lluna. D’una banda, perquè s’ambienta als anys seixanta, quan l’home estava a punt de trepitjar-la per primera vegada. I de l’altra per la relació que tants cops es fa entre la lluna plena i els comportaments més extrems. En definitiva, Wet moon agradarà tant als otakus com als que no llegeixen mangues, i posa Kaneko entre els noms imprescindibles a seguir a partir d’ara.