Un bestiarum vocabulum sempre és benvingut. Des d’aquells compendis animalístics medievals que contenien sempre una lliçó moral, la literatura no ha deixat de produir bestiaris de tota mena i en moltes diverses llengües. En català tenim el goig de poder-ne tastar un bon feix, des de Llull fins a Miquel Àngel Llauger, que s’afegeix a la llista amb tots els honors amb 'Zooscòpia' (Blind Books). Aquesta llista inclou els famosos bestiaris de Pere Quart i Josep Carner (que escrigué també un Museu zoològic ), el Zoo de Carles Fages de Climent, els de Mercè Rodoreda, Josep Vallverdú ( Bestiolari ), l’ Animalari d’Enric Larreula, les Històries d’animals, 13, d’Enric Casasses, o un de ben poc conegut de Joan Fuster.

Zooscòpia és el títol d’una de les peces del bestiari, el dedicat al nyu, exhilarant, com la resta dels vint-i-un poemes del recull, un pou d’enginy, d’ironia i de saviesa poètica. No està a l’abast de qualsevol bastir un bestiari amb cara i ulls (i ales i escates...). Però és que Llauger no és un nouvingut a les lletres. Ha publicat cinc reculls de poesia de molta ensunya, exerceix la crítica literària i la docència, ha fet incursions en la narrativa i és l’excel·lent traductor d’Edward Lear, Lewis Carroll i Edgar Lee Masters, entre d’altres. Un mestratge que el faculta com ningú per confegir aquestes peces d’orfebreria poètica. Una petita mostra ens ho fa evident, a El camaleó, per exemple: “Contra un domàs d’arena tornes groc / i verd si et fa de fons una falguera. / Jo, contra la tenebra que m’espera, / també vaig tornant negre, a poc a poc”. Aquí veiem com el poeta pot convertir un poema lleuger i satíric, com ha de ser una peça de bestiari (el que en anglès en diuen light verse ) en una cosa genial que acaba gairebé produint un lúgubre calfred metafísic, sense deixar de divertir-nos: humor negre llaugerià...També hi ha un hit en aquest bestiari, La balena, que és un acudit “intertextual” que exigeix el coneixement de la història del Nabí de Carner, i el seu Jonàs. Per si de cas, Llauger ofereix de colofó un apartat de vuit notes on s’explica aquesta i altres referències. Expressa també el seu agraïment al “senat d’amics estimats i savis”, aquesta nova “escola mallorquina”, gosaria dir, i també esmenta les dues “mares” del llibre, la magnífica il·lustradora Jdanoff i l’editora Rodrigálvarez, que col·labora amb una nota final. Ah, i la padrina jove!, Xènia Dyakonova, que també va publicar un llibre esplèndid en aquest petita editorial miraculosa. Una delícia poder donar-ne testimoni.