La monumental biografia de Pablo Picasso escrita per Josep Palau i Fabre compta amb un quart volum, Picasso 1927-1939. Del Minotaure al Guernica (Polígrafa), dedicat al període en què la relació amb Marie-Thérèse Walter i la Guerra Civil Espanyola van ser protagonistes de la seva obra.

L'obra que Palau i Fabre va deixar escrita a la seva mort, el 2008, suposava un "repte tècnic", tal com ha explicat el responsable de l'edició, Julià Guillamon. "Palau utilitzava el llenguatge del crític però també el de l'escriptor", i seguia un laboriós procediment amb els textos més voluminosos. En aquests casos, Palau creava una maqueta de gran format (30x31 centímetres), a la qual enganxava el text, i retallava i encolava les imatges corresponents. El resultat era "un assaig i al mateix temps un àlbum, un repertori exhaustiu de la producció picassiana".

Després de Picasso viu: 1881-1907, Picasso cubisme: 1907-1917 i Picasso, dels ballets al drama: 1917-1926 (editades en català per Galaxia Gutenberg), el quart volum mostra l'etapa més exuberant del pintor: Picasso dibuixa i pinta Marie-Thérèse Walter i Dora Maar, explora l'escultura a través del contacte amb Juli González, escriu, i gairebé abandona la pintura entre l'abril de 1935 i 1936, i realitza obres en gravat, com la Minitauromaquia i Les metamorfosis d'Ovidi.

Palau situava Picasso "a l'altura dels grans creadors de la història, com Shakespeare o Mozart –segons Guillamon–, perquè la seva obra completa representa una exploració de la condició humana", i en els quatre volums "s'endinsa a ell en el moment just de la creació".

Per Guillamon, aquest és el volum "més personal i literàriament ric" dels quatre, i compta amb un inici novel·lesc: quan Picasso, que llavors estava casat amb Olga Koklova, coneix Marie-Thérese a les Galeries Lafayette de París. Palau va interpretar que la nena que juga a la platja, l'ombra projectada en un tendal i el personatge que obre una porta eren senyals de la tensió emocional del moment pel qual passava el pintor. D'altra banda, la relació turbulenta i apassionada amb Dora Maar va donar lloc a les representacions de la dona que plorava. Palau també va recollir el procés d'elaboració que Picasso va seguir per fer el Guernica, des dels problemes personals de l'artista a la voluntat de donar resposta a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.

El llibre acaba amb uns retrats de 1939, en què es mostren cares partides que representen la lluita de contraris del conflicte bèl·lic i el moment en què el Guernica s'embarca rumb als Estats Units. Picasso 1917-1939 conté més de 1.300 il·lustracions en prop de 500 pàgines, i l'obra ha comptat amb la col·laboració de la responsable de l'arxiu i el fons documental de la Fundació Palau, Alícia Vacarizo, i el crític d'art Josep Casamartina.