BergaBerga pot llegir des d'aquest divendres el dietari fins ara inèdit de mossèn Armengou 'Crònica menuda de la ciutat de Berga'. El departament de Cultura ha editat l'obra en dos volums i se n'han fet 1.600 exemplars (800 de cada volum). La publicació ja es ven a les llibreries berguedanes per 40 euros i estarà disponible als arxius i biblioteques del municipi. La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Berga, Queralt Calderer, ha explicat que es tracta d'un exhaustiu retrat de la vida diària de Berga durant la postguerra i els anys del franquisme fins al 1975. L'acte de presentació s'ha fet aquest vespre al Pavelló de Suècia de Berga amb la participació de familiars d'Armengou. 'Crònica menuda de la ciutat de Berga' és un recull social de la Berga de l'any 1948 fins al 1975, un treball d'una figura molt destacada del pensament catalanista de la postguerra, no només al Berguedà sinó al conjunt del país. La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Berga, Queralt Calderer, ha explicat que el llibre conté anècdotes del dia a dia de la ciutat i ha destacat la importància de la publicació perquè recull la història de Berga-

Una voluntat feta finalment realitat

El germà del capellà berguedà, Joan Armengou, va donar a la ciutat el dietari el juny del 2003 juntament amb 250 documents i materials. El mossèn volia que el seu dietari es conservés en una institució pública i que pogués ser utilitzat per a les generacions futures. Finalment, després de gairebé 10 anys, la voluntat d'Armengou s'ha fet realitat.

Una figura influent

Historiador, escriptor i músic, Armengou va ser durant molts anys vicari, mestre de capella i organista de Berga. A la seva ciutat va escriure tot el gruix de la seva obra, des de les col·laboracions a la revista 'Queralt' (1952-1965) fins al seu llibre màxim, 'Justificació de Catalunya' (1955). Una publicació que va influir en figures com Jordi Pujol, Heribert Barrera o l'exbisbe de Solsona Antoni Deig, entre d'altres.

Com a pensador i assagista, va publicar 'Escrits de temps incerts' (1965), 'La Llibertat de consciència i encara més coses' i 'El silenci de Catalunya' (1970). Pòstumament, va aparèixer el llibre 'Nacionalisme català. Idees i pensaments de Josep Armengou', editat clandestinament l'any 1977, i les 'Homilies de Mossèn Armengou' (1988). Com a historiador va divulgar estudis sobre 'El santuari de la Mare de Déu de Queralt' (1971), 'L'escut de la ciutat de Berga' (1973) i 'La Patum de Berga', llibre de referència obligada sobre la festa berguedana, declarada per la UNESCO Obra Mestra del Patrimoni Oral i immaterial de la Humanitat.