BarcelonaMentir per sobreviure. Autoenganyar-se. Mentir perquè els altres no es fiquin en la seva vida. Mentir com a rebel·lió per continuar vivint com ella vol. La Sara, la protagonista de La mentidera (Més Llibres), la novel·la amb la qual debuta Eva Pitarch, menteix constantment. El seu marit creu que va a treballar, però bada pels carrers de Barcelona o es tanca al pis de l'àvia. La Sara és incòmoda, perquè recorda constantment els morts, entre ells la seva filla de sis anys. En canvi, els altres s'obstinen que ha de deixar-los enrere.

Pitarch feia anys que tenia clara la idea que volia desenvolupar al llibre: el desemparament, la sensació de no tenir res o ningú on agafar-se. "Per això el meu personatge té tantes pèrdues. No hi ha desemparament més gran que perdre una filla", diu. Darrere la novel·la hi ha també una experiència personal. "Fa molts anys la meva filla de sis anys va caure i va tenir un traumatisme cranial. Va estar un temps ingressada. Al mateix temps van operar el meu pare del cor i també va estar ingressat. La meva filla se'n va sortir, però el meu pare no", explica.

A La mentidera tot transcorre en tan sols una setmana. Hi ha el punt de vista de la Sara, però també el de totes les persones que l'envolten i amb qui té relacions afectives. La de la filla no és l'única tragèdia. Hi ha la mort de la mare i la demència de l'àvia, a qui, en contra del criteri de l'Eva, tanquen en una residència. "He volgut fer una reivindicació sobre la presència dels que ja no hi són i sobre poder parlar-ne, perquè continuen formant part de nosaltres", assegura. Ho diu al principi del llibre, amb una cita de Gianfranco Calligarich: "Però sempre és així, som el que som no per les persones que hem conegut sinó per les que hem deixat". Pitarch explica que en altres cultures les vetlles es viuen de manera més intensa. "Aquí els enterrem sota una capa de silenci. Hi ha persones que se senten incòmodes si parles dels morts o si se'n parla amb tristor o des de la pèrdua. Amb el temps m'agrada integrar-los dins la meva quotidianitat; crec que part de la cura és fer-ho", diu.

El dret a viure com un vol

Pitarch també fa un incís en la maternitat. "El Daniel, el marit de la Sara, sempre sap com fer les coses, té com un llibre d'instruccions per a cada moment vital. I la Sara li diu que no vol viure així. Crec que tenim dret a viure tots els moments vitals, també la maternitat, com vulguem i no com s'espera que fem", afirma l'autora.

Al llibre hi ha un munt d'enganys. "A vegades, la mentida és com un escut. És una manera de defensar-nos de les preguntes indiscretes", explica Pitarch. La Sara s'aferra als objectes i a tots els records de la seva filla, i dona voltes als dies previs a la seva mort. No només això. Té també un vincle molt estret amb l'àvia, que viu en una residència en contra de la seva voluntat. "Som una societat molt adultocentrista, tot està pensat per als adults", explica l'autora, que critica que sovint les necessitats d'infants i avis estan força desateses. "He fet que tot passés en una gran ciutat perquè crec que la desolació i el desemparament són pitjors que als pobles", explica.