Més enllà del palimpsest, del paratext i del metatext, de l'intertext, tan traginats, encara és possible l'assoliment d'un discurs poètic genuïnament personal. Quina paradoxa! Izquierdo, fent valer la metàfora de l'ADN en clau literària, sembla contenir en els seus versos tota la poesia universal concentrada, assimilada a força de lectura i saviesa interpretativa. Llegim, en capes successives, tamisats i filtrats, els medievals, el Segle d'Or, el Barroc, el Modernisme (hispànic), fins al superrealisme i la poesia de l'experiència, sobretot aquesta, donant a llum, tanmateix, una poesia de dicció ben singular.

Si ens atenim al concepte orteguià de generació literària, que fixava en períodes de quinze anys, Izquierdo, que és del 36, podria ser encabit en la Generació dels 50 (dels seus col·legues grans: Barral, Gil de Biedma, Ferrater, Marsé...), i és evident que dialoga amb ells, en la literatura i en la vida. Però Izquierdo, que pertany a aquesta noble casta ja inaugurada pels poetes del 27, dels poetes-professors , ha anat elaborant la seva obra des d'una posició més aviat autònoma i, pel meu gust, massa clandestina. La lloable iniciativa de Lumen l'any 2006 ens va permetre tenir en un sol volum, Travesías del ausente , una àmplia antologia de la seva obra, iniciada l'any 1970 amb Supervivencias , de la mítica col·lecció Ocnos. Per als qui coneixien la seva poesia, la grata sorpresa va ser la darrera secció d' Inéditos , amb poemes memorables. Ara, amb La piel de los días , on tal vegada pica l'ullet a la cita de Gide, la que al·ludeix a allò que en l'epidermis rau el més profund, Izquierdo afaiçona amb una facilitat espaordidora el seu virtuosisme, ja consolidat amb els anys. Ha fet seva també la divisa de Gil de Biedma, d'aquell vers "d'aprendre a pensar en ratlles comptades". El decasíl·lab d'Izquierdo és d'una naturalitat exquisida, perquè la conjuga amb l'enginy, la perícia tècnica, la precisió expressiva i la inspiració. Una difícil alquímia que és només a l'abast dels millors. Davant de l'estol dels poetes del ressentiment, sort que queden poetes de l'assentiment.