Una història d'amor arrenca amb una doble premonició. Mossèn Benet aixeca "l'hòstia cap al cel de l'església de Sant Gaietà" i una "cremor profunda" li recorre el ventre. És el dia 8 d'agost del 1984 i mossèn Benet oficia la cerimònia amb motiu de la mort del Cauets, un home ambigu, sense ofici ni benefici, que coneix de tota la vida. El traspàs connecta ràpidament amb els problemes gàstrics del mossèn: la malaltia que pateix és irreversible, i trigarà pocs mesos a acabar amb ell.

Helena Rufat (Torrelameu, 1967) contextualitza l'entorn i la família de la qual prové Benet Riera: el lector és en un petit poble, Torsal, corcat d'enveges i males puces, amb un mossèn que prové d'una nissaga que s'enruna, compartida amb els seus tres germans. "El Martí és solitari i fosc, la Mercè no està bé del cap i l'Anton ha desaparegut fa dècades -diu Rufat-. Una de les preguntes que es plantegen els personatges és saber qui serà el salvador de la família". És en aquest punt que entra en joc la Teresa, que arriba a Torsal acompanyada de dos nens petits, fugint del cul-de-sac econòmic i anímic en què estava. La Teresa es decideix a tenir cura del mossèn, i entre els dos creix una relació d'amistat que no triga a derivar cap a l'estima, que en cap cas es pot expressar físicament, tenint en compte l'estat avançat de la malaltia del Benet.

La cara fosca de la realitat

" Una història d'amor pot semblar un títol de novel·la rosa, a primer cop d'ull -admet l'autora-. En el fons és un llibre molt realista i que em sembla bastant actual: entre altres coses, explica que a les relacions hi poden intervenir una gran quantitat d'elements, que van des de la gratitud i la generositat fins a l'interès". Rufat és conscient que el seu és un llibre dur, en què predominen les ombres: bona part dels personatges amaguen racons poc ventilats o han pres decisions conflictives en algun moment. La novel·la furga en la nissaga benestant dels Riera, que contraposa amb l'entorn humil del qual prové la Teresa. "D'una banda hi ha el patriarcat rural benestant, que durant el franquisme consolida el poder, i de l'altra la família urbana amb pocs recursos -explica-. Cal tenir en compte que l'acció de la novel·la transcorre en anys de crisi, els de finals de la dècada dels 70 i principis de la dels 80. El món rural va perdent habitants i cada vegada té una població més envellida. Les cases cauen no només perquè tenen molts anys: a l'enrunament físic s'hi suma, sobretot, el moral". El Martí, germà del Benet, té un llarg currículum prostibulari. El secret més tèrbol del seu pare, Lluís Riera, arriba fins al present de l'acció, i provoca més d'un maldecap a la seva descendència.

Les arrels de la Teresa tampoc són gaire lluents. "Quan el seu pare li diu «Sé què seràs de gran, o conilla o puta», li està marcant que si s'ha de vendre, ho haurà de fer", recorda Rufat. Acomiadat de la farinera on treballava, el pare de la Teresa s'inventa una nova feina: passar droga camuflada a l'interior d'encenedors. " Una història d'amor és un llibre de lluita. Els guanys d'aquesta lluita no poden ser immediats. Tot el que fa la Teresa està encaminat a salvar els fills".

El llibre arrenca a dins de l'església de Sant Gaietà perquè, en última instància, el protagonista principal és mossèn Benet. "Ell arrossega un gran buit a la seva vida. El fet de ser capellà només és una façana -admet Rufat-. Conèixer la Teresa li és un gran revulsiu. És ella qui li farà prendre una decisió que mai abans no s'ha vist amb cor de prendre. El Benet es vol permetre un últim acte de llibertat: la decisió final. Així i tot, a Una història d'amor no m'interessava tant parlar de l'eutanàsia, sinó de com algú que ha passat la vida entomant les decisions dels altres finalment fa un pas endavant".