BarcelonaMossèn Ballarín és una persona d'una "gran amplitud de mires que, a més dels grans temes de la teologia, l'església i la religió, també parla de la història, la cultura, la ciència, l'economia, el cinema". Així ho destaca l'escriptor berguedà Jaume Huch, que ha seleccionat els fragments de l'obra de qui amb tendresa anomena "el 'meu' capellà de Queralt" i que es poden trobar al llibre 'Mossèn Ballarín per ell mateix'. Per Huch, el llibre "fa una mica de justícia" a un autor que ha gaudit d'una gran popularitat però que també ha carregat cert "prejudici" per "no ser del gremi". El llibre és "un tast" per l'obra de mossèn Ballarín i s'ha plantejat com un "fris" estructurat en deu eixos temàtics.

El llibre 'Mossèn Ballarín per ell mateix' (Pòrtic), a cura de l'editor i escriptor berguedà Jaume Huch, mostra la "magnitud" i la "transversalitat" de l'obra de qui va ser capellà del santuari de Queralt durant 35 anys. Huch ha explicat a l'ACN que el llibre pot esdevenir una "sorpresa". "Alguns diran: 'Mossèn Ballarín parla sobre cinema i Pasolini?' I tant, i de Shakespeare i Albert Camus. Hi trobes gairebé de tot en la seva obra ", somriu Huch, que des de fa anys coneix Josep Maria Ballarín. Des que era un nen i Queralt s'omplia de gent que pujava "fins i tot des de Barcelona per escoltar els seus sermons".

"El lector hi trobarà un recull d'idees i pensaments de Ballarín, des de la primera obra publicada als anys 60 fins a l'última, el 2013", destaca Huch, que fa uns mesos va rebre l'encàrrec del director de Pòrtic i Proa, Josep Lluch, per realitzar aquesta proposta. El llibre 'Mossèn Ballarín per ell mateix' comença amb el capítol titulat 'Qui sóc' i conclou amb 'Qui som'; un recorregut, de la pregunta personal a la col·lectiva, que permet a Huch mostrar l'obra de Ballarín a través d'altres temes com la vida, el món, la religió o la història. Huch afirma que Ballarín va aconseguir amb 'Mossèn Tronxo' "el rècord de vendre més de 100.000 exemplars als anys 80, quan això era una quimera". "Hi ha lectors que se l'estimen molt; en certa manera, hi ha un club de fans de mossèn Ballarín, pendents de tot el que publica", diu. Ara bé, Huch contraposa que tot i aquesta popularitat, Ballarín és encara, per a una gran part del públic lector, "desconegut" i assenyala que de vegades se l'ha mirat amb un "prejudici, que malauradament existeix" pel fet de ser un "escriptor que és capellà; per no ser del gremi, com diu ell".

"Un pencaire i un autor prolífic"

Mossèn Ballarín, que actualment té 93 anys, ha publicat més d'una quarantena de títols. Huch en destaca que és una persona "molt treballadora; un gran pencaire i un autor molt prolífic" i també "la capacitat de ser-hi constantment i de no baixar la guàrdia tot i l'edat". El llibre té referències a títols tan celebrats com 'Francesco', considerada la seva primera gran obra i publicada el 1967; 'Mossèn Tronxo', que va representar l'eclosió de la popularitat, el 1990, o 'Santa Maria, pa cada dia', que li va valer el 1996 el Premi Ramon Llull. Amb aquest guardó, Ballarín "va entrar en una dinàmica de publicar un llibre cada any".

L'editor i escriptor berguedà subratlla que un dels trets distintius de Ballarín "és l'humor i una ironia molt personal, que fan que la seva obra sigui molt intel·ligent". També el caracteritza "la virtut de convertir l'anècdota en un pensament universal". "De tant en tant, et deixa anar un pensament que és com un aforisme, una frase breu amb un missatge universal", explica Huch.

Un llibre "ple de perles"

El llibre es pot llegir "d'una manera amena, ja que no té un fil discursiu dens" i és "ple de perles". "Podem agafar el llibre per on vulgueu i ens hi trobarem alguna perla; en qualsevol dels capítols, hi ha frases i idees molt interessants", diu Huch. Del llibre, també en destaca la il·lustració de la portada, "una fantàstica fotografia de Josep Deseuras, molt vinculat i estimat a Berga". En la imatge, que correspon al dia que mossèn Ballarín va arribar al santuari de Queralt, el capellà alça en braços la seva mare. Els dos semblen riure a plaer. Era l'any 1958 i si Queralt havia de representar "una mena de desterrament", diu Huch, es va convertir en un "lloc molt entranyable i estimat".