BarcelonaEl recorregut de 'Sense alè', l'última novel·la de Josefa Contijoch (Manlleu, 1940), ha estat del tot imprevisible i dóna un punt d'optimisme a l'ecosistema literari en llengua catalana. Fins que Josep Cots, d'Edicions de 1984, es va decidir a posar-lo en circulació, el llibre havia passat per alguna altra taula d'editor sense que mai s'arribés a pronunciar sobre l'interès en una història que explica, de manera fragmentada i amb exigència, l'efecte que l'assassinat d'una dona provoca en una amiga seva. Deu mesos després que arribés a les llibreries, 'Sense alè' ha estat reconeguda amb tres premis a obra publicada: el primer, el Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana, va arribar al febrer;el segon, el Serra d'Or de narrativa, just després de Sant Jordi. El tercer ha estat el Crexells, dotat amb 4.000 euros i una escultura d'Antoni Llena.

“He anat acumulant una sorpresa rere l’altra –admetia l’escriptora–. Em va sorprendre quan em van editar el llibre, i els reconeixements demostren que hi ha gent que l’ha llegit i que el valora”. Contijoch s’ha imposat a 'La dona que es va perdre', de Marina Espasa, i a 'No et miris el riu', de Mònica Batet, publicades per Empúries i Meteora, respectivament. El Crexells sotmet tres novel·les finalistes a votació dels socis de l’Ateneu Barcelonès, i enguany s’hi han afegit els vots de 35 clubs de lectura del territori. La participació d’enguany ha estat sensiblement inferior a la de la convocatòria anterior, en què 'Jo confesso', de Jaume Cabré (Proa), va guanyar 'L’últim dia abans de demà', d’Eduard Márquez (Empúries), per només vots de diferència. Els 362 vots de l’any passat s’han convertit en 155, enguany. Si es té en compte que l’Ateneu Barcelonès té actualment uns 3.800 socis, la participació ha estat inferior al 5%.