BARCELONAEl catedràtic de la UB Jordi Llovet rebrà la Medalla de la Universitat Pompeu Fabra en agraïment per la donació de la seva biblioteca particular a la UPF, integrada per prop de 30.000 volums de gran valor bibliogràfic. L'acte, que tindrà lloc el dimarts 25 d'octubre i estarà presidit pel rector Josep Joan Moreso.

La col·lecció bibliogràfica sencera donada per Jordi Llovet a la UPF, formada per prop de 30.000 volums, i construïda amb molta cura al llarg de molts anys, combina de manera indestriable l'interès pel contingut i pel continent alhora, amb criteris de selecció molt acurats i amb especial sensibilitat per als llibres com a objecte de col·lecció. El fons té obra nova i una part d'exemplars d'antiquària (obres anteriors a 1.800) i hi ha molts llibres amb dedicatòria o signatura autògrafa dels autors. D'altra banda, la col·lecció inclou discos i més d'un centenar de quadres, i algunes peces de mobiliari.

Les matèries sobre les que versen els diferents llibres són la literatura (amb una àmplia representació de literatura grega i llatina, catalana, castellana, francesa, anglesa, alemanya, italiana, portuguesa, neogrega, russa i altres literatures), teoria i crítica literària i estudis literaris; teoria i història de l'art, estètica i crítica d'art; filosofia i història de la Filosofia; Teoria i història de les religions, i altres matèries de l'àmbit de les humanitats.

Jordi Llovet i Pomar (Barcelona, 1947) és doctor en Filosofia i Lletres per la UB, és crític de literatura, filòsof, traductor, assagista i catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB des de 1997. Va ser membre fundador del Col·legi de Filosofia, que va presidir entre el 1984 i el 1989, president del Col·legi de Filosofia i coordinador de la Càtedra Barcelona-Nova York (1984-1989), director de l'Àrea de Literatura i de la Societat d'Estudis Literaris de l'Institut d'Humanitats, des de la seva fundació, l'any 1987. Com a assagista, és autor de: Por una estética egoísta (1978, VI premi Anagrama d'Assaig); Ideología y metodología del diseño (1979), o el recull de les seves conferències El sentit i la forma. Assaigs d'Estètica (1990). En el seu darrer llibre Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats (Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, 2011) narra les experiències viscudes per l'autor al llarg d'una vida universitària de 43 anys.

Com a traductor, la seva aportació és destacable. Va començar amb la traducció al castellà de El texto de la novela (1974) de Julia Kristeva, i és amb La transformació (1978) de Franz Kafka, que fa la seva primera traducció al català. Ha traduït, sobretot, de l'alemany i del francès, a partir d'obres de Voltaire, Baudelaire, Valéry, Schiller, Goethe, Mann, Musil o Hölderlin.