MadridLa novel·la de Ildefonso Falcones 'La reina descalça' és un text coral, tot i que té dos protagonistes com a fil conductor. Falcones ha dedicat tres anys a completar un retrat històric de les ciutats de Sevilla i Madrid, al segle XVIII.

L'obra explica la història de Caritat, arribada a Sevilla des de Cuba, una dona llibertada pel seu amo, ja mort, però que en vida la va violar en moltes ocasions, i de Milagros, una gitana víctima no només de les circumstàncies socials, sinó també de les pròpies regles de la seva família gitana. A totes dues els apassiona la música i el ball i els espera un Madrid de 'tablaos', penes i alegries.

La novel·la neix de l'interès de l'autor per l'esclavitud a Cuba. El tema li va semblar complex i va decidir "emportar-se" una esclava a Espanya per buscar els orígens del flamenc, una fusió de la música negra amb el flamenc. "Aquesta novel·la és un cant a la llibertat per sobre de tot, per part de l'esclava negra que finalment trobarà aquesta llibertat efectiva, perquè abans ha arribat amb una llibertat que no pot exercir i segueix sent humiliada per la gent, i per part de la gitana, de tots els gitanos, qui, tot i repressions i normes, són lliures i porten implícita aquesta forma d'actuar amb absoluta llibertat", explica.

Per indagar en els orígens del flamenc, Falcones va buscar els gitanos del barri de Triana de Sevilla, ja que "és difícil parlar de flamenc sense parlar de gitanos", precisa, i per això va tirar del fil per mostrar un episodi de l'Espanya borbònica, "amb el qual es va intentar destruir una raça", diu. El 1748, una ordre va convertir els gitanos en proscrits: es van endur els homes als arsenals militars i a les dones i els nens, a les presons, amb l'objectiu que no tinguessin descendència. Però va ser un fracàs, "perquè només van aconseguir detenir els gitanos assimilats, als censats, i es van oblidar de tots els altres, que eren molts més", recorda Falcones.