BarcelonaA 'Pura sang' l'escriptora Ada Castells narra la història de la Sílvia, una barcelonina que arriba a Menorca casada amb el fill d'una nissaga de l'illa, Son Blanc. La llum i la pau promeses, però, es converteixen en claustrofòbia, pors i un secret familiar molt ben guardat. Amb aquesta novel·la, guanyadora del Premi Sant Joan 2012, l'autora vol demostrar que les aparences enganyen i, és per aquesta raó, que ha emprat tant el fons com la forma per produir aquest "efecte hòstia" en el lector: "Pot començar el llibre pensant que llegeix una novel·la victoriana o una novel·la gòtica, però a mesura que progressa ja va veient que les coses seran una mica més complicades i contemporànies", ha dit l'autora. Tanmateix, la història se situa entre la nissaga de Son Blanc, a la Menorca rural, i un pis de l'Eixample barceloní.

Per a la protagonista, la Sílvia, els dies passen i es reclou en sí mateixa, es lliura a la maternitat i flirteja amb la bogeria. "És totalment tabú parlar de la maternitat d'una manera tant realista, però des del punt de vista de dona i mare hi ha l'obligació de ser una mica honesta i sincera", explica Castells, ja que una de les gràcies de la literatura és que "despulla l'ànima i el sentit de les coses, intenta entendre què passa".

L'autora construeix una atmosfera claustrofòbica i parla d'un món que s'esfondra, el de la nissaga de Son Blanc. Aquest món "és molt exagerat, perquè la senyora de Son Blanc és volgudament molt dolenta i té una manera caricaturitzada de veure la realitat", diu Castells. I, com bé s'intueix en el títol, parla també de la puresa de sang i l'hereu, "del fet que encara hi ha els poderosos de la terra i els que no ho són".

Tot i que Ada Castells ha reconegut que hi ha una declaració d'intensions en la seva literatura –parlar de la pèrdua de les creences, el món de les aparences, la pèrdua dels valors–, cada vegada viu més un "apropament intuïtiu als llibres" i un viatge en el que l'autora és pont entre un món oníric i la literatura.