ELS INVIDENTS I ELS E-BOOKS
L’any passat, més o menys per aquestes dates, encarava l’últim article de la temporada parlant de la inutilitat d’un e-book a la platja. El culminava amb una descripció apocalíptica de l’aparell atacat pel sol, la sorra, els regalims de calipo del nen, els esquitxos de xibeca del cunyat, les ditades de crema solar impossible d’evitar cada cop que passes pàgina… Per compensar, a l’últim article de la temporada voldria parlar d’un camp en el qual l’electrònica ha suposat un avenç incomparable en el confort i l’eficiència d’un grup importantíssim de lectors: els cecs. Per raons òbvies, aquest col·lectiu i l’ONCE, que hi treballa des de fa anys, són els primers interessats a descobrir i provar totes les alternatives al paper. Ells ja tenen el seu llibre de paper, i la tècnica Braille sempre serà lloada com el gran mitjà d’acostament del grup d’invidents a la normalitat. Però de seguida han estat pioners a l’hora d’acostar-se a altres maneres de llegir per simples raons de comoditat. Van començar amb les audionovel·les i, de seguida, gràcies a la informàtica, es va accedir al desenvolupament de programes especials que facilitaven l’escaneig de volums i la transformació en àudio de tot aquest material. Això en els últims anys ha canviat espectacularment perquè l’oferta de llibre digital ha augmentat moltíssim.
Ja no cal escanejar: les grans novel·les apareixen al mercat, gairebé alhora, acompanyades de la versió digital. Així poden accedir més ràpidament i gairebé al mateix temps que un lector sense problemes de vista al seu objecte de desig narratiu. Anys enrere, un cec tenia una oferta limitada en Braille, que a més trigava anys a fer-se realitat. D’altra banda, no oblidem que el grau de discapacitat visual és molt divers. N’hi ha tres grans grups segons l’eficiència visual. El primer és el que permet llegir directament. Antigament es feia amb lupa. Modernament, primer van aparèixer els programes informàtics que facilitaven l’efecte lupa d’una manera més còmoda per al lector. Avui en dia, per a aquest grup de discapacitats visuals, el lector electrònic més bàsic, amb la seva capacitat per variar a voluntat la mida de la lletra de la pantalla, ja soluciona de manera còmoda, eficaç i barata el fet de llegir.
ESTIU AMB BRODSKY I CHALANDON
Com que no ens retrobarem fins al setembre, us faig dues recomanacions molt diferents. La primera, el llibre sobre Venècia del premi Nobel Joseph Brodsky (1940-1996), La marca de l’aigua (1992, publicat en català per Viena). És prosa poètica amb el rerefons de la ciutat dels canals. Una guia diferent per comprendre millor Venècia des de la reflexió del pas del temps i de la singularitat humana. La segona, Retorn a Killybegs (2011, en català a Edicions de 1984), del periodista i novel·lista francès Sorj Chalandon. El seu acostament a la realitat del conflicte irlandès a partir de la seva experiència com a relator d’aquells fets al diari Libération li va permetre de fer una novel·la compromesa, gairebé hipnòtica. I tan interessant com de bon llegir. Amb aquest llibre va guanyar el Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa el 2011.
