CRÍTICA
Llegim Crítiques 08/05/2020

Un ‘Joc de trons’ africà?

'Lleopard negre, llop vermell' de Marlon James. Empúries/Seix Barral. Trad. anna llisterri 798 pàg. / 22,90 €

Pere Antoni Pons
2 min
Un ‘Joc de trons’ africà?

Si tenim en compte que Marlon James (Jamaica, 1970) va guanyar el Man Booker Prize 2015 amb Una breu història de set assassinats (en català a Bromera), que ell mateix ha presentat Lleopard negre, llop vermell dient-ne que és el primer volum d’una trilogia que serà com “un Joc de trons africà” i que la novel·la en qüestió ha estat guardonada fa poc amb el primer premi Ray Bradbury de ciència-ficció, les expectatives no poden ser més altes. A la fi, però, l’únic que està a l’altura -subterrània- de tantes expectatives és la decepció.

Ambientada en una Àfrica remota -anterior a la invasió destructiva dels homes blancs- i fantasiosament mítica, Lleopard negre, llop vermell és el relat en primera persona de la història del Rastrejador, un caçador d’olfacte infal·lible que arrossega un llegat familiar marcat pel crim i la mort i que, juntament amb un grup de violents mercenaris, té la missió de retrobar un nen desaparegut fa pocs anys. Qui els ha encarregat la missió és un comerciant d’esclaus a qui tant li fa si troben el nen viu o si li porten proves que és mort.

Fidel a l’esperit aventurer que posa en joc un argument d’aquesta naturalesa, James fa que el seu protagonista passi les mil i una peripècies en escenaris poblats per tota mena de criatures reals i fantàstiques -guerrers, bruixes i bruixots, homes i dones terrorífics, bèsties estranyes, eunucs, figures fantasmals, éssers que canvien de forma, animals...- amb les quals lluita, parla, intriga, beu, folla i es discuteix. No ho he comptabilitzat, però diria que, amb aquells que es va trobant, el Rastrejador sobretot hi lluita i hi folla. La sang, vessada en actes d’una violència atroç, la procacitat -grollera i escatològica- i el sexe, abundant i variat -aliè als límits heteronormatius estrictes-, són omnipresents.

Un dels problemes de la novel·la és, justament, que hi ha tants personatges, transcorre en tants territoris i es mou per uns nivells de realitat i de fantasia amb unes fronteres tan poroses -imaginació, somnis, al·lucinacions, visions, mentides- que es fa carregosa. Un altre problema és que, si bé l’autor assumeix sense complexos els recursos del cinema i del còmic, la novel·la li surt massa prolixa i paradoxalment poc plàstica, amb unes escenes d’acció coreogràficament maquinals i força espesses.

Lleopard negre, llop vermell, ben traduïda per Anna Llisterri, està escrita en una prosa ràpida i robusta, de vegades poètica i sovint brutal, una prosa caracteritzada per una rudesa deliberadament arcaica que té la seva gràcia però que, a la llarga, es fa monòtona i fatigosa.

stats