BarcelonaFins ara Sílvia Soler (Figueres, 1961) no havia escrit cap novel·la que abastés tres generacions d'una mateixa família. Cor fort (Univers, 2025) recorre set dècades de la vida de la seva protagonista, la Teresa, "tercera filla dels Fluvià dels pollastres", paradistes al mercat de Sorrals: a causa d'una relliscada es queda embarassada i pren una decisió que li canviarà la vida.

Cor fort és una novel·la sobre com canvia el món o sobre com canviem nosaltres?

— No sé si és que jo m'he fet gran o que el món està fent un tombant –potser són les dues coses–, però trobo que realment podem dir que tot un món està desapareixent. La novel·la arrenca el 1950 i la Teresa s'enamora en un envelat. Una de les seves filles muntarà guateques com es feia durant la Transició. I la neta ja farà festes com les que fem nosaltres ara.

La Teresa és filla de paradistes, i en principi havia de seguir el camí dels pares.

— Sí. Ella tria no estudiar. És una noia sense pretensions. A plaça hi té les amigues.

També treballa perquè "vol tenir diners per comprar-se roba" i per "estalviar per quan s'hagi de casar". Però un home, l'Alfons, trenca els seus plans.

— Ell capgira els seus plans de la pitjor manera possible. A la Teresa, l'Alfons la utilitza i l'enganya de la manera més menyspreable possible. La deixa embarassada i després no en vol saber res. L'embaràs involuntari ho canvia i ho distorsiona tot. L'obliga a actuar amb una maduresa que no és pròpia de la seva edat. Té dinou anys.

Quan explica als pares que vol tenir la criatura, la mare li diu que haurà de fer el cor fort.

— És una expressió molt genuïna i difícil de traduir. També defineix una certa catalanitat. Quan et diuen que facis el cor fort et demanen que siguis valenta, però també hi ha un punt de resignació cristiana. Aquesta mena de consell diria que s'ha transmès molt entre les dones.

Tenir la nena, que bateja amb el nom d'Oblit, l'obliga a espavilar-se, i llavors decideix començar a estudiar idiomes. La Teresa no vol resignar-se a ser la dona que només viu portes endins. Hauria pogut explicar la seva història des del ressentiment, però no ho fa.

— És que la generació de la Teresa és la de la meva mare. Me la sento molt pròxima. Ni ella ni moltes altres dones que he conegut de la seva edat no van tenir mai una actitud de ressentiment, i això m'agrada explicar-ho. N'hi havia que eren conscients que la seva vida familiar els havia limitat les possibilitats, però s'hi van adaptar. D'altres, i aquesta va ser tant l'opció de la Teresa com de la meva mare, van intentar posar-hi remei.

A més d'estudiar idiomes, la Teresa llegeix novel·les de Jane Austen, Louisa May Alcott i altres autores, sempre en castellà, fins que descobreix La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

— Amb Rodoreda s'adona que hi ha una connexió diferent amb el fet de llegir en la llengua pròpia i, sobretot, descobreix una història que la trasbalsa perquè una mica és la de la seva vida. Igual que la Colometa, la Teresa també ha conegut l'home que li canvia la vida en un envelat.

Quan parla de com Rodoreda canvia la mirada de lectora de la Teresa, està parlant una mica de vostè?

— La mare era professora de literatura i estava molt pendent del que jo llegia. Quan tenia quinze anys encara llegia les novel·les d'Enid Blyton. Recordo que un dia va venir la mare i em va dir: "S'ha acabat llegir l'Enid Blyton, has de provar alguna cosa amb cara i ulls". La plaça del Diamant em va impressionar molt, fins al punt de pensar: "Això és el que jo voldria fer".

En la seva Teresa hi veig més la Teresa Valldaura, que és el pal de paller de la família de Mirall trencat, també de Rodoreda.

— Està molt ben vist. Tenia totes dues novel·les al cap. Al meu personatge li vaig posar Teresa per Mercè Rodoreda i perquè buscava un nom que es posés fa cent anys i que encara ara no hagi passat de moda.

La seva Teresa acaba formant part de la burgesia sense pretendre-ho.

— Quan comença a festejar amb el Miquel se sent molt desubicada. Els dos trasllats de casa que fan són trasbalsadors. La Teresa passa de ser la venedora de pollastres a ser una senyora burgesa.

I no triga a ser mare de quatre criatures. Amb en Miquel en té tres. L'Oblit, la primera, és la que la preocupa més.

— Perquè és la més valenta. Si volem que els fills siguin valents, hem d'assumir que ens faran patir més. És una gran contradicció que vivim les mares —suposo que els pares també—: és cert que volem que els fills siguin més valents i independents, però el dia que la seva llibertat esdevé real va més enllà del que havíem previst. I això fa patir.

En un determinat moment de la novel·la, "un home bo i honest" cedeix "als impulsos del cor" i s'enamora d'una altra dona. Això fa mal a la Teresa. S'hauria pogut acarnissar contra aquest home, però no ho fa. Per què?

— Els anys et fan entendre moltes coses, i aquesta és una de les bàsiques: una persona bona pot no només ser infidel, sinó que pot arribar a cometre un crim.

Al llibre aquesta infidelitat no destrueix el matrimoni.

— Parlo de l'estabilitat del matrimoni com d'allò que els tractats nàutics en diuen navegació per estima. El matrimoni de la Teresa i el Miquel avança segons l'estimació dels càlculs que han fet: han fet un projecte en comú que és una família, s'estimen i es respecten, però topen amb una tempesta... i això desvia una mica el seu trajecte. Així i tot, acaben tirant endavant.