BarcelonaÉs irlandesa, forma part de la generació mil·lennial i escriu sobre joves desubicats en un món hostil. Era inevitable que el nom de l'escriptora Naoise Dolan (Dublín, 1992) aparegués al costat de la també irlandesa i mil·lennial Sally Rooney (Castlebar, 1991), autora del fenomen Gent normal (Periscopi / Literatura Random House). Dolan acaba de publicar Días apasionantes (Temas de Hoy), una novel·la sobre relacions i poder protagonitzada per una noia de 23 anys que es trasllada a Hong Kong per fer classes d'anglès. El llibre va arribar al Regne Unit l'any passat, en ple confinament, i la crítica britànica ràpidament la va comparar amb Sally Rooney. Si bé és veritat que les pàgines de Dolan es mouen per un territori semblant, la història de l'Ava s'allunya de la intimitat de parella tan pròpia de la narrativa de Rooney per enfrontar-se a l'amor des del cinisme i la causticitat.

Días apasionantes és la història d’un triangle amorós protagonitzat per una noia que forma parella amb un banquer britànic, el Julian, i també amb una noia hongkonguesa, l'Edith. Quina és la idea de l’amor que preval al llibre?

— Crec que, en última instància, l’amor més reeixit de la novel·la és el que no es veu obligat a establir una definició estreta sobre una relació. Al principi, l’Ava està obsessionada amb intentar categoritzar les seves relacions i anar marcant caselles, i al final està menys preocupada per les definicions d’amor i pel que pensen els altres.

La preocupació pels diners és constant en la vida de l’Ava. Diria que és una qüestió generacional?

— No t’ho sé dir, perquè no vull parlar per ningú que no sigui jo. Sens dubte és una característica del personatge de l’Ava, però és algú modelat per les circumstàncies. Anem descobrint els detalls de la seva vida que fan pensar que és algú que pensa molt en els diners. L’Ava es va criar en un país amb una crisi econòmica dramàtica i aquesta incertesa comporta que pensi molt en com els diners configuren el seu lloc al món. 

També es considera feminista, però renta els plats i fa les maletes del Julian i ell ho paga tot. 

— Prefereixo escriure sobre com són les coses que no sobre com haurien de ser. No vull dir que tothom hagi d’escriure com jo, també hi ha d’haver altres llibres que ens mostrin un camí a seguir o una visió de futur. Però el meu objectiu és només ser realista. I crec que és realista que una noia irlandesa es consideri feminista però també que, en el context de la relació de l’Ava i el Julian, acabi assumint tasques com aquestes. És una contradicció que va sorgir naturalment de pensar quin tipus de persones són aquests personatges.

Les relacions de la novel·la no es poden entendre sense el poder que un personatge té sobre l’altre. 

— En qualsevol cosa que és important per a nosaltres hi ha un poder associat. Si no volem perdre algú, aquesta persona té poder sobre nosaltres. Però això no sempre comporta problemes. Com a novel·lista m’atrauen els casos en què el poder genera conflictes, perquè necessites tensió per fer una història interessant.

En aquest sentit, la classe social és com un fantasma omnipresent al llarg de tota la història.

— Com que la narradora és en un país nou, intenta trobar-hi patrons i estructures per entendre la gent que l’envolta. A més, l’Ava es va criar durant dos períodes d’enormes canvis socioeconòmics a Irlanda, el del Tigre Celta i el de la recessió, i les dues èpoques van fer que la classe fos molt important en la consciència dels joves irlandesos.

L’Ava pateix l’hostilitat dels britànics respecte als irlandesos. Com és la relació entre irlandesos i britànics avui?

— La tensió s’ha fet més evident els últims anys a causa del Brexit, sobretot prop de la frontera. Visc a Londres i tinc molts amics anglesos que no tenen la culpa del seu govern, però en general crec que hi ha dolor i ràbia per com s’ha tractat el problema. Voldríem tirar endavant amb la història, per descomptat, però és difícil perquè els danys del colonialisme britànic encara són ben presents a Irlanda.

L’Ava diu que és una experta en homes i que “ningú pot negar-ne la complexitat”. Com descriuria els homes de Días apasionantes?

— Hi ha una gran quantitat d’homes al llibre, i alguns són deliberadament cruels. El Julian probablement no vol cap mal a ningú però no fa gaires esforços per entendre les altres persones. Després hi ha homes més simpàtics, com el pare de Julian i el germà de l’Ava. És un llibre cínic, molts homes són dolents però també moltes dones.

Com volia retratar Hong Kong?

— La novel·la no dona una visió general de la societat hongkonguesa perquè pensava que no seria possible des de la perspectiva d’una narradora com l'Ava, que és una persona nova al país. Per tant, mostra una versió bastant estreta de la vida de Hong Kong a través de la indústria del TEFL [que consisteix en fer classes d'anglès als nadius] i dels banquers i advocats estrangers que es mantenen per si mateixos. I crec que el llibre està molt ambientat al Hong Kong durant el 2016 i el 2017 més que no el d'ara. Vaig escriure la novel·la abans que comencés el moviment de protesta dels últims anys, així que crec que hi veiem un Hong Kong molt diferent de l'actual.

Alguns mitjans de comunicació l’han comparat amb Sally Rooney. Què en pensa?

— Procuro no pensar-hi gaire perquè prefereixo centrar-me en les meves obres i els meus objectius. En general, intento no pensar gaire en les coses que diuen els mitjans, perquè vull tocar de peus a terra i ser fidel a mi mateixa.