BarcelonaDesprés de novel·lar la vida de Maria Magdalena a El evangelio según María Magdalena (Ediciones B, 2021), Cristina Fallarás (Saragossa, 1968) s'endinsa en la vida d'una altra dona històrica, Joana I de Castella, per despullar-la de tòpics i falsedats. La Loca (Ediciones B) narra la turmentada vida de la reina al costat d'un marit maltractador i relliga la seva història amb la d'una refugiada del segle XXI que és acollida per un grup de dones unides per escapar-se de la violència masclista.

La novel·la enllaça la història de Joana I de Castella amb la d'una comunitat de dones que acull la protagonista, una refugiada. Què t'interessava d'aquestes comunitats?

— Fa temps que penso en la idea d’aïllar-nos com una forma de preservar-nos de la violència. Em va cridar l’atenció el fet que als monestirs, tant a l’Edat Mitjana com al Renaixement, hi havia dones riques, vídues que no volien tornar-se a casar. Eren dones cultes que formaven nuclis d’influència política i de desenvolupament de les arts. Així aconseguien escapar-se de la violència i exercir el poder.

Des que es casa, la vida de Joana és una història de terror i el turment d'una dona maltractada.

— És una dona que no coneixem en absolut. Va ser reina de Castella i Aragó durant més de 40 anys. Era una dona cultíssima. L’envien a Flandes i ens fan creure que es torna boja d’amor. Quan hi arriba el seu marit es desfà de tota la gent que l'acompanya i l’aïlla de la seva família. Joana no té ningú de confiança al seu entorn. Els diners que li arriben de Castella se’ls queda ell. Aleshores comença el maltractament psicològic. El marit diu a la cort que té un apetit sexual que ell no pot satisfer i la deixa tancada sense menjar i sense xemeneia. Gairebé mor de fam i de fred. 

La van titllar de boja i la llegenda deia que era incapaç de separar-se del cadàver del seu marit.

— Per què no ens hem preocupat pel que realment va passar? La figura de Joana no és fosca, és a tots els documents. Les cròniques de Pere Màrtir d'Angleria diuen que quan Felip mor ella no vessa cap llàgrima. Ens venen que estava tan enamorada que comença un assumpte de necrofília romàntica que la porta a viure més de 20 anys amb el cadàver del seu marit. No és veritat. Quan la tornen a pretendre, ella el desenterra i el fa embalsamar i envoltar-lo en plom, perquè una reina no podia tornar-se a casar si el cos del rei estava sense sepultura. Garanteix no tornar-se a casar i entra al monestir de Santa Clara a participar del poder d'una altra manera.

Com s'enllaça aquella idea de bogeria femenina amb la realitat de les dones avui dia?

— A qualsevol dona que pugui tenir un poder que correspon als homes li diuen que està boja. Seguim estant reservades a l’espai privat. Estar boja significa no seguir els dictàmens d’una època. Les dones hem hagut de trencar-los tantes vegades, hi ha hagut tantes ruptures i tan doloroses, que l’únic que se’ns ha pogut contraposar és la idea de boges. I aquesta idea t'inhabilita perquè duguis a terme una feina o gestionis els diners que generes, com li va passar a la Britney Spears.

El 2018 vas impulsar l'etiqueta #Cuéntalo a Twitter i vas aconseguir que milions de dones expliquessin les seves experiències amb la violència masclista. Com ho veus quatre anys després?

— Amb un pessimisme devastador. El màxim que puc fer és anar-me’n a una comunitat de dones on no torni a passar un home per la meva vida. Milions de dones van explicar la violència que van patir exposant la seva identitat. Vam canviar el relat sobre el que som i vam crear una memòria col·lectiva. No ha passat res, perquè els homes no renunciaran als seus privilegis si no hi ha violència. Tenim dues possibilitats: recórrer a la violència o retirar-nos. 

Retirar-se és una derrota?

— D’això ens convencen ells, però és que aquest no és el nostre lloc. Per què he de voler participar en la seva política? Ens queixem que no hi ha dones a la Reial Acadèmia o als jurats. Però és que potser no ens interessa la Reial Acadèmia o els jurats dissenyats pels homes, aquesta forma econòmica falsa i corrupta de gestionar la idea de premi o d’excel·lència. Potser no és aquest, el món que volem.

L'abril passat vas deixar Twitter, que justament et va permetre crear aquesta memòria col·lectiva sobre la violència masclista. Per què vas marxar?

— Quan vaig marxar de Twitter les companyes em van dir que els deixava tot l’espai als homes. Que se’l confitin! És com si volgués entrar a Forocoches. Què hi he de fer jo, si és un espai masculí? Abans de llançar #Cuéntalo vaig estar dos anys pensant la manera de crear memòries col·lectives, un espai narratiu que per acumulació pren importància. I va funcionar. Però si avui dia ho volgués repetir, no podria. La xarxa ha creat els seus mecanismes de vigilància, de manera que si jo llanço avui #Cuéntalo, en dues hores tindré milers d’homes que han omplert aquest espai, s’han apropiat de l’etiqueta i no hi ha res a fer. Twitter ja no em serveix, està ocupada pels mascles i s’ha convertit en un espai de maltractament bestial de les dones amb presència pública.

Què en penses, dels homes aliats?

— Els homes aliats no existeixen. Si fossin aliats estarien organitzant-se en grans associacions i fent grans marxes. Els aliats diuen: "Jo et dono suport, jo em solidaritzo, jo us entenc". Què m’estàs dient? Saps la quantitat d’anys de lluita, els danys econòmics, els danys en relació amb la família, el temps de descans que has robat a les dones? La figura de l’aliat m’ofèn particularment perquè s’ho creuen. 

Als teus últims articles d'opinió carregues contra Vox, i en un dels darrers textos dius que "és el mal". A què atribueixes l'auge de l'extrema dreta a Espanya?

— El gran naixement de Vox ha tingut a veure amb la lluita contra les dones i el feminisme. Cada vegada que entren al poder, la seva reclamació és eliminar la llei contra la violència de gènere. Això no es pot entendre sense la maldat extrema i la violència que emana de l’Església catòlica. Passar de no tenir cap diputat d’extrema dreta a tenir-ne més de 50 al Congrés és inaudit i ha passat amb la connivència de la resta de partits i dels mitjans de comunicació. A Vox se l’ha normalitzat. Tenim un problema molt gran amb l’extrema dreta, que se solidificarà i es convertirà en un govern de dreta i extrema dreta. El PP no li posarà filtres a Vox, perquè són iguals, franquistes. Viurem el retrocés de tots els drets, els de les dones, els dels immigrants i dels col·lectius LGTBIQ+. A això s'hi haurà de sumar un context de reorganització del sistema laboral. I fa molta por. 

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir La Loca a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.