BarcelonaSaturn és un relat metanarratiu i autobiogràfic, intens i elegant, melancòlic i d’un lirisme fosc, sobre una saga familiar que no es desempallega del dol i sobre el renaixement d’un subjecte a través de l’art. Si a Les Enténébrés (2019) Sarah Chiche analitzava la branca materna, amb una besàvia internada, un avi deportat, una àvia malmesa i una mare que feia malabars amb els amants i mai va saber ser mare, fet que la porta a investigar el llegat de la bipolaritat, a Saturn tracta el dolor de la pèrdua arran de la desgràcia existencial de la branca paterna.

L’any 1977 Harry mor de leucèmia als trenta-quatre anys i deixa una dona i una filla de quinze mesos. Trenta anys més tard, a Ginebra, havent sortit del pou de la depressió i d’un trastorn mental que gairebé li costa la vida, la nena, que ja és adulta, troba una dona que coneixia el seu pare, tiet i avis, i comença a escriure aquesta novel·la sobre la pèrdua d’un pare absent des del seu planeta, Saturn, el dolor d’anelles concèntriques i capes infinites. Només a través de l’escriptura, la narradora podrà reconstruir la seva vida i, en paral·lel, a ella mateixa. 

Començar de zero

La novel·la de Sarah Chiche respecta la temporalitat. Per això l’arbre genealògic comença amb l’avi de la narradora. Joseph és un metge reconegut que treballa a la clínica Glycines d’Alger. El país s’incendia a principis dels anys seixanta i ha de fugir d’Algèria, creuar el Mediterrani i exiliar-se. A França comença de zero i construeix un imperi mèdic tractant milers de pacients i acumulant una fortuna gegantina. Joseph té dos fills amb Louise, nascuts amb un any de diferència: el sòlid Armand i el fràgil Harry, que s’enamora i es casa amb la verinosa Eva, la qual, un cop vídua, haurà de conviure amb una família política que la detesta. 

Saturn també és la trista història d’una infantesa esparracada per l’odi dels adults, de la qual ella va ser víctima. L’estil de Chiche és fet de frase llarga, tallada per un ús abundant de comes, fins i tot de punts que emmarquen petits fragments d’oracions sense verb. Els japonesos tenen la paraula takotsubo, que vol dir "trampa del pop", la síndrome que apareix després d’una ruptura, un dol o un xoc emocional intens: el cor es deforma, els músculs es debiliten i de cop, literalment, es trenquen. Saturn devorava el seu fill en el famós quadre de Goya. Quan algú perd el pare al principi de la vida, perd un límit, una marca, la facultat d’existir, d’estimar i de ser estimada. Aquí Saturn és "l’altre nom del lloc de l’escriptura, l’únic lloc on puc viure". Només enmig de les estrelles, pare i filla podran retrobar-se i reconèixer-se. I, per fi, caurà el teló. 

Amb traducció d’Anna Casassas Figueras, arriba per primera vegada al lector català una novel·la de l’escriptora, psicòloga clínica, psicoanalista i guionista francesa Sarah Chiche (París, 1976). Escrita l’any 2020, Saturn va ser nominada al premi literari del diari Le Monde, al Premi Goncourt, al Goncourt des Lycéens, al Premi Femina, al Médicis i al Gran Premi de Narrativa de l’Acadèmia Francesa, i va guanyar els premis Roman News i Rive Gauche. Amb tot això al sarró, és evident que Chiche ha escrit una novel·la colossal. Un premi sovint es dona per amiguisme, dos a tot estirar. Però no pots seduir tants jurats si no és amb un bon llibre com aquest.