L'escriptora i assagista palestina Adania Shibli (Galilea, 1974), censurada a la Fira del Llibre de Frankfurt perquè tota bona obra d’art incomoda els de dalt. El llibre tracta de la violació i l’assassinat d’una jove beduïna per part de les tropes israelianes i combina dos narradors: un psicòpata israelià amb un còlic que li engrapa l’estómac, una contracció a l’esquena i una picada a la cuixa, i una detectiva amateur palestina amb trets autistes. El resultat és una novel·la de protesta sobre els límits de l’empatia i la necessitat de corregir els errors i el desig de rectitud amb l’objectiu primer de donar veu als sense veu.

Som a l’agost de l’any 1949, amb temperatures impossibles, un any després de la guerra que els palestins anomenen la Nakba, la catàstrofe que va provocar el desplaçament i l’expulsió de més de 700.000 persones, i que els israelites celebren com la Guerra de la Independència. La narració va a càrrec d’una tercera persona omniscient, molt distant, que es focalitza en el comandant d’un grup de soldats israelians que patrullaven pel desert del Nègueb. El ritme és lent i descriu amb feixuguesa el bucle que és el dia a dia a les trinxeres d’una guisa hiperrealista. Però hi ha un dia diferent: el maleït dia en què els soldats d’Israel capturen, arrenquen el vel negre, esquincen el vestit, tallen els cabells, vesteixen amb l’uniforme oficial dels soldats, netegen amb combustible i finalment violen en grup una jove palestina, la maten i l’enterren a la sorra. Això és, per desgràcia, un fet real i no aïllat.  

Intel·ligència moral, passió política i virtuosisme formal

A la segona part, una contemporània palestina i tartamuda de Ramal·lah víctima de l’insomni a causa dels udols incessants d’un gos, s’interessa pel cas que va tenir lloc un quart de segle abans que ella nasqués. Queda fascinada fins al punt d’obsessionar-se amb aquest "detall menor" que la història ha decidit esborrar i que l’autora ha lluitat per fer visible. La dona –alter ego de Shibli–, habituada a les bombes, llegeix un article periodístic que rescata la noia del desert, però que no en dona massa detalls. A partir d’aquesta pista s’internarà en territori israelià reconstruint el mapa de l’antiga Palestina, ara esborrat per una llengua diferent i colonitzat pels vencedors de la guerra. Aquesta segona part de la novel·la juga amb el format de la falsa biografia i està escrita des d’una primera persona molt més emotiva i visual, tot i que semblantment muda. Els petits detalls de la primera part –el ventall de lladrucs d’un gos, els bramuls dels camells, la fortor de suor, l’obsessió per esclafar aranyes, els camells perduts, l’herba arrencada d’arrel, una mànega, l’aigua, l’olor de benzina a la roba, la frontera, la sorra– contribueixen a connectar totes dues parts. 

La impassibilitat d’un llenguatge que recorda Dashiell Hammett genera una mica d’humor negre. Intel·ligència moral, passió política i virtuosisme formal en una novel·la on no només es belluguen els miratges. Més que pertànyer al gènere policíac o a la contrahistòria, més que el descobriment de veritats ocultes o la recerca de justícia, Un detall menor és una meditació fonda sobre les repeticions de la història i del passat com un trauma recurrent. Sense caure en el pamflet, Adania Shibli aconsegueix encomanar al lector l’atmosfera asfixiant i opressiva de l’aire del desert durant la calima i de la vida a Palestina sota l’ocupació militar israeliana. El missatge, contundent i tràgic, ens parla del retorn d’una violència exercida per sistema a través de la ideologia i la manipulació de la història.