Gaito Gazdànov

'L’espectre d’Aleksandr Wolf'

Traducció de Maria García Barris. Editorial Karwán. 204 pàgines

Gaito Gazdànov (Sant Petersburg, 1903 – Munic, 1971) és un dels molts escriptors de la diàspora russa que vagaren pel món fent tota mena d’oficis, enyorant el seu país natal i escrivint novel·les russíssimes, és a dir, intenses, més o menys desesperades i plenes d’idees fortes i de preguntes importants.

Publicada originàriament els anys 1947 i 1948 en una revista en llengua russa editada a Nova York, L’espectre d’Aleksandr Wolf té un punt de partida argumental que enfonsa les seves arrels dramàtiques en la guerra civil que va seguir a la revolució bolxevic. El narrador protagonista, un rus exiliat que fa de periodista a París, va fer la guerra i hi va matar un soldat enemic que volia matar-lo. Va ser en defensa pròpia i ell només tenia setze anys, però el record d’aquell fet li pesa i el rosega, i fins i tot sent que l’ha marcat tant que li ha deformat el caràcter.

Tot fa un tomb el dia que el protagonista i narrador llegeix un llibre, editat dos anys abans i escrit en anglès per un autor enigmàtic anomenat Aleksandr Wolf, on hi ha un conte que narra amb el màxim detall l’episodi del seu crim. La narració és tan exacta que només pot haver-la escrita l’home que ell creia que havia assassinat. Aleshores, el protagonista emprèn la recerca del tal Wolf. Vol confirmar-ne la identitat i, sobretot, vol veure fins a quin punt ha viscut innecessàriament en el pesar i en el remordiment d’una culpa que no li corresponia sentir.

La novel·la és un drama psicològic sobre el món dels expatriats russos –homes i dones que viuen en un present incomplet perquè el passat perdut i ferit que han d’arrossegar fa impossible que portin una vida serena i estable– i alhora és un noir de caràcter existencial. En aquest sentit, Gazdànov fa servir el misteri que articula la trama no tant per generar una intriga que atrapi el lector com per posar en marxa tot un mecanisme de reflexions, de dilemes i de situacions que li permeten aprofundir en el caràcter complicat dels seus personatges i en la fatalitat dels seus destins. Ja se’m perdonarà que ho digui amb una expressió tan suada, però la idea de destí fatal, i la sensació d’impotència, de no poder sinó rendir-se davant la seva força, travessa tota la novel·la, des del començament lent i evocador fins al final violent i precipitat.

Transvasada per Maria García Barris a un català elegant i fluid, la prosa de Gazdànov sona igual de bé tant quan descriu l’amor entre un home i una dona com quan relata la violència o les confessions etíliques entre dos homes. Una petita joia.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir (____________)* a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.