PragaEl nord-americà Dan Brown (Exeter, 1964) s'ha guanyat centenars de milions de lectors arreu del món gràcies als misteris que Robert Langdon, professor de simbologia de la Universitat de Harvard, ha de resoldre sempre a contrarellotge. El novel·lista, de 61 anys, va deixar l'institut on donava classes gràcies a l'èxit aclaparador d'El codi Da Vinci (2003; en català a Columna), però ha conservat la mirada afable amb què ensenyava anglès i castellà –va viure a Madrid una temporada a la dècada dels vuitanta– als seus alumnes.

Brown ha escollit Praga per donar la lliçó més recent, concretament la Capella dels Miralls del complex de la Biblioteca Nacional txeca. Després de rebre la clau d'honor de la ciutat de mans de l'alcalde i d'escoltar una frenètica interpretació a l'orgue que l'ha fet esclatar a riure, perplex i alhora honorat, l'autor ha explicat, al davant de 140 periodistes d'arreu del món, per què ha canviat d'opinió sobre un dels "temes universals" que l'ha preocupat des de sempre. "I si la mort no fos el final del nostre viatge, sinó el principi?", ha demanat. Aquesta va ser la gran pregunta que l'ha portat a escriure El darrer secret (Columna / Planeta; trad. catalana de Marc Barrobés i Esther Roig), sisena entrega de les aventures de Robert Langdon, que en aquest cas passa uns dies a la capital de la República Txeca per acompanyar Katherine Salomon, "aclamada científica" i amant del professor.

Poc abans de desaparèixer sense deixar rastre, Salomon ha tingut temps de pronunciar una última conferència en què fa una pinzellada sobre les seves últimes investigacions en noètica, disciplina que "estudia la consciència humana des de múltiples vessants", i afirmar que està "desvinculada del cos", segons es pot llegir a la novel·la. "Des que vaig escriure El símbol perdut [2009, en català a Columna] he estat en contacte amb la noètica, i els últims avenços que s'estan fent relacionats amb la consciència són sorprenents. Si la ciència ens diu que la nostra interpretació de la realitat és tan diferent de com en realitat és, si la nostra consciència és capaç de fluctuar d'un lloc a un altre, la noció de vida i de mort canviarien", ha continuat l'autor. L'auditori l'escoltava en silenci, igual que passa a la novel·la durant la conferència de Salomon. L'acció d'El darrer secret, però, s'accelera de seguida, igual que en tots els llibres de Brown, i l'elegància i sumptuositat de Praga passen a un segon pla per convertir-se en el decorat en què Robert Langdon ha de resoldre un seguit d'enigmes amb l'objectiu de rescatar Salomon.

"Vull que la gent s'enamori de Praga llegint la meva novel·la i que, sobretot, hi vingui fora de temporada, l'època en què és més meravellosa. He visitat la ciutat en nombroses ocasions per documentar-me, i no hi ha cap dels escenaris que no hagi trepitjat –defensa l'autor–. Praga ha estat una ciutat pròxima a la mística des que el rei Rodolf II va convidar-hi alquimistes i cabalistes per explorar la idea del més enllà".

Esoterisme, ambaixades i un gólem epilèptic

"Una experiència que em va afectar molt i que, en part, també em va portar a escriure El darrer secret va ser la mort de la meva mare a causa de la leucèmia –ha dit Brown–. Llavors estava convençut que la mort implicava la foscor total, la desaparició: creia que era com si haguessin desendollat un ordinador. Després dels anys de recerca que he fet per aquest llibre penso el contrari: quan morim, la nostra consciència sobreviu. Ara falta saber com. Calculo que queden uns cinc o deu anys per començar a saber-ho".

Dan Brown esquitxa l'acció i els experiments científics d'El darrer secret –"molts d'ells increïbles, però autèntics", ha insistit– de pinzellades fantasmagòriques i esotèriques. Hi ha aparicions estranyes, premonicions funestes, llibres misteriosos –com el Còdex Gigas del segle XIII, conegut com la Bíblia del Diable– i fins i tot una variació epilèptica del gólem, figura mítica a la qual el rabí Löw de Praga va insuflar vida segles enrere, amb ganes de venjar-se d'aquells que pretenen fer servir el secret de la vida amb finalitats abjectes (una de les subtrames de la novel·la inclou ambaixades i serveis d'intel·ligència secrets).

"M'agrada escriure sobre els grans temes que ens preocupen –afirma—. La consciència humana és el més gran de tots. És la lent a través de la qual experimentem la realitat. Ara mateix, el model de consciència que acceptem està caducat, igual que ho estava fa segles el model geocèntric de l'univers. La recerca que s'està fent sobre el cervell humà canviarà la percepció sobre la vida i la mort". A la novel·la les investigacions en noètica de Salomon –que defensa fenòmens com la telepatia, la precognició i les revelacions en situacions pròximes a la mort– són posades en dubte per la neurocientífica Brigitta Gessner, segons la qual la consciència només pot ser explicada a partir d'una sèrie de processos físics, com ara les xarxes neuronals i les reaccions químiques que tenen lloc dins el cervell. "Jo era tant o més escèptic que Robert Langdon al llibre –ha dit Brown—. No soc una persona religiosa, encara que pugui entendre la necessitat de les religions perquè hi ha fenòmens que ens resulten incomprensibles. Però no són assumptes de l’esperit, sinó intel·lectuals. La ciència és el que més m’interessa, i com més he anat aprofundint en la consciència, menys coses m’adonava que sabia".

El llançament mundial d'El darrer secret serà recordat com un dels més espectaculars de la temporada: la tirada de l'edició nord-americana a Random House és d'1,5 milions d'exemplars; en castellà i català, Planeta n'ha llançat 500.000 exemplars. Aquestes xifres, però, queden petites si se les compara amb el que Brown ha aconseguit amb El codi Da Vinci, novel·la de la qual s'han venut més de 85 milions d'exemplars arreu del món i va motivar el blockbuster cinematogràfic homònim protagonitzat per Tom Hanks. "L’escriptura no és cap do que tingui –ha assegurat amb un somriure–. Només hi persisteixo: treballo set dies a la setmana. Als personatges els és absolutament igual que jo tingui o no èxit. El repte és, sempre, la pròxima pàgina en blanc. Avanço per instint i segons els meus propis gustos".