BarcelonaEl còctel que proposa Dan Brown a la sèrie de novel·les protagonitzades per Robert Langdon, professor de simbologia i iconografia religiosa de Harvard, és sempre més o menys el mateix: un gran misteri per resoldre -i poc temps-, molts entrebancs per aconseguir-ho, alguna profecia terrible que plana en l’ambient i una ciutat que és important en la resolució de la trama. A Origen, que Columna i Planeta acaben de llançar en català i en castellà amb un tiratge de 600.000 exemplars, els escenaris són espanyols i catalans: per aquest motiu, l’escriptor nord-americà ha escollit la Pedrera per presentar-la, ahir a la premsa i avui a la tarda a una petita selecció dels seus lectors.

“Aquest és un llibre molt especial per a mi, perquè Espanya va ser el primer país que vaig visitar -diu l’autor d’ El codi Da Vinci -. Vaig arribar a Astúries amb 16 anys, disposat a aprendre castellà. Em vaig enamorar de la cultura espanyola i de la gent. Em deien: « Fuma y bebe, que la vida es breve »”. Brown no fumava i, durant el periple asturià, va descobrir la sidra. També les sobretaules. “¿No és meravellós passar tres hores menjant i conversant?”, es demana abans d’apel·lar a una de les seves grans passions, la música: “Anava a una discoteca on sonava Mecano, Miguel Bosé, Miguel Ríos, Alaska y Dinarama, Los Secretos... Encara puc cantar Déjame, però no ho faré!”

Religió i ciència

Abans d’escriure cap novel·la, Dan Brown havia format un grup de pop electrònic, els Piropo, homenatge a les seves aventures adolescents per la península Ibèrica. Així i tot, més endavant -el 1993, quan estava a punt de fer 30 anys- va llegir una novel·la de Sidney Sheldon mentre era de vacances a Tahití i va decidir que provaria sort en el món del thriller. 25 anys després, Brown és un dels autors més llegits del món, amb més de 200 milions d’exemplars venuts de les seves novel·les. “Aquesta és la dotzena vegada que visito Espanya -assegurar-. És l’escenari ideal per a Origen perquè és un país que manté una profunda tradició catòlica, però al mateix temps té elements molt innovadors, com ara el supercomputador que hi ha a Barcelona”. La primera vegada que el va visitar, acompanyat de l’editora Elena Ramírez i Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, Brown va dir: “Uau, és impressionant, és un escenari que sembla sortit d’una de les meves novel·les”.

La guspira que desencadena l’argument del llibre de Brown és l’aparició d’un jove multimilionari, Edmond Kirsch, que vol presentar un descobriment que “canviarà la ciència per sempre” i que “respondrà a dues preguntes cabdals: d’on venim i cap on anem”. L’escenari escollit per fer l’anunci és el Guggenheim de Bilbao. Entre el públic hi ha Robert Langdon -antic professor del multimilionari-, que fugirà amb la directora del museu, Ambra Vidal, quan el caos s’apoderi del recinte. La parella viatja fins a Barcelona, i és des de la ciutat que busquen la contrasenya que els permetrà accedir al secret de Kirsch.

“Els meus llibres estableixen ponts entre la ciència i la religió, són dos temes que m’han interessat des de sempre -va explicar Brown-. Hi ha veus que asseguren que els avenços científics i tecnològics permetran resoldre problemes fonamentals del present com la superpoblació, l’escassetat de recursos o la pol·lució. S’ha dit també, d’altra banda, que aquests mateixos avenços ens podrien arribar a aniquilar com a espècie. Ara mateix tenim prou eines tecnològiques per autodestruir-nos”.

Abans de començar a escriure, Brown es va documentar sobre diversos dels temes que apareixen al llibre. “M’interessaven la supercomputació, l’evolució, els edificis de Gaudí i també l’Església Palmariana”, diu. Les sectes religioses acostumen a tenir un protagonisme destacat a les novel·les del nord-americà. En aquest cas l’objecte del seu interès és una de les sectes catòliques, situada al Palmar de Troya, a la província de Sevilla, un altre dels escenaris de la novel·la, juntament amb Madrid. “A la novel·la també hi apareix la família reial, tot i que l’he abordat des del punt de vista de la ficció. Als nord-americans ens fascina la reialesa”, reconeix.

Un autor a favor del diàleg

“Estimo Espanya i adoro Catalunya -va afirmar també Dan Brown-. En moments delicats com aquests tinc l’esperança que tot anirà bé. El diàleg és clau en temps difícils. És important escoltar les raons dels altres”. Brown va evitar posicionar-se sobre els empresonaments de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d’Òmnium Cultural i l’ANC, però va recordar que en cap moment li va passar pel cap anul·lar el viatge a Barcelona: “Cal venir quan les coses van bé i també quan van malament. No és moment de fer cap boicot, sinó de treballar el doble”.