Llegim 29/03/2021

Una dona capaç d'obrir-se camí tota sola: 'Pandora', de Henry James

Viena publica la traducció catalana de Xavier Pàmies d'aquesta excel·lent novel·la breu

2 min
Un carrer cèntric a Washington durant la dècada de 1870

BarcelonaEls protagonistes de Pandora, novel·la breu que Henry James (1843-1916) va publicar en anglès el 1884 i que Xavier Pàmies ha traduït amb una sofisticació similar –molt ben aconseguida– a la prosa de l’autor nord-americà, són només dos: el comte Otto Vogelstein, que viatja als Estats Units per formar part del cos diplomàtic alemany a Washington, i una jove de qui durant gran part de la narració no coneixerem el nom, Pandora Day. Ell és “un jove molt íntegre”, amb “l’únic defecte” de no haver desenvolupat gaire el sentit de l’humor, encara que tingui intenció de fer-ho, perquè està “a punt de començar a estudiar una societat plena de facetes còmiques”, la que orbita al voltant dels diners i el poder (al tram final, James s’atreveix a fer entrar en escena fins i tot un simpàtic –i potser faldiller– president dels Estats Units). Ella és "una noia viva, agraciada i amb empenta": aquesta última característica cridarà l'atenció de Vogelstein des del primer moment, i serà un dels punts d'anàlisi de James al llarg de tota la narració.

Pandora exposa la trobada entre un representant de la vella aristocràcia europea, tan intel·ligent i educat com amb tendència a la inacció, i la magnètica i imprevisible jove, representant del "nou estil de dona" nord-americà. La primera meitat del relat transcorre al Donau, el vapor que fa el trajecte Bremen-Nova York, i gràcies a la plasticitat de l'estil de James el lector podrà reviure l'experiència d'un viatge de deu dies en vaixell a principis de la dècada dels 80 del segle XIX. L'immobilisme del comte Vogelstein, exemplificat a través de la necessitat constant de saber "el rang" de qualsevol coneixença, contrasta amb la curiositat i adaptabilitat de la jove Pandora, capaç de prendre el control de situacions tan diverses com les que viu al vaixell –envoltada de la seva provinciana família–, els contratemps amb la duana al port de Nova York i, més endavant, les fastuoses recepcions i festes nord-americanes.

El perill de l'atracció

Des que coincideixen per primera vegada a la coberta del Donau, el comte se sent atret per aquella noia, al mateix temps que vol evitar "el perill permanent" de casar-se amb algú que no provingui de l'aristocràcia a la qual pertany. En el seu segon any a Washington, encara descobrint els replecs d'aquell món diferent del seu, Vogelstein tornarà a trobar-se Pandora Day: en aquell temps, ha fet un salt de gegant en la impressió que causa en els altres; l'home, en canvi, continua estancat en el pantà de les bones maneres. Ella ha estat capaç "d'obrir-se camí a la vida tota sola", però amaga un detall que el lector haurà de decidir si és la quinta essència de la seva llibertat o, en canvi, una paradoxa.

Inèdita fins ara en català, Pandora va aparèixer en ple procés de consolidació de Henry James, poc després de Retrat d'una dama (1881) i Washington Square (1880), no gaire lluny encara de l'influx de Daisy Miller (1878), que li havia permès arribar al gran públic amb una història de la qual Pandora ofereix una variació. No és cap casualitat que el llibre que Vogelstein llegeix durant la travessa en vaixell sigui aquest, on "una noia nord-americana jove [...] es planta davant d'un home jove al jardí d'un hotel". Val la pena tornar a aquesta nouvelle excel·lent, que incorpora James al cada vegada més imprescindible catàleg de Viena.

stats