Jeffrey Eugenides (Detroit, 1960) n’ha tingut prou amb tres novel·les per esdevenir un dels grans escriptors de la literatura nord-americana contemporània. Va sorprendre a tothom amb un debut mòrbidament estrany i enlluernador. Les verges suïcides (1993) era una història iniciàtica paradoxalment amarada d’un sentit luctuós i terminal de l’existència. Mitjançant un narrador plural prodigiós, contava la meravella i el terror d’uns amics adolescents -els narradors- que, en un suburbi benestant del Michigan dels anys 70, assisteixen als suïcidis successius de cinc germanes precioses i llestes d’una família ultracatòlica. Sofia Coppola la va adaptar al cinema en la seva opera prima.

Quan es va publicar l’any 2002, Mid dlesex va representar molt més que la consagració d’un autor extraordinàriament prometedor. Guardonada amb el Pulitzer, amb més de quatre milions d’exemplars venuts, és un dels títols ja canònics de la literatura nord-americana del segle XXI. Extensa, amb un arc temporal que abasta vuit dècades, amb escenaris tan dispars com la Turquia dels anys 20 i la San Francisco moderna, és la història personal i familiar d’un hermafrodita d’origen grec. Amb una prosa musculosa i exquisida, tracta a fons dos dels temes centrals -sovint complementaris- de la cultura nord-americana: la immigració i la identitat. Menys monumental, aparentment més lleugera i d’ambicions més modestes, La trama matrimonial (2011) és una novel·la iniciàtica en forma de triangle amorós. Tenia totes les virtuts d’Eugenides: una prosa rica i sempre precisa, un ritme àgil però mai atrafegat, i uns personatges d’una humanitat fluctuant i complexa, sempre tractats amb intel·ligència i emoció.

Aquesta barreja d’intel·ligència -lucidesa descriptiva i analítica- i emoció -pietat i una certa benevolència- també és omnipresent al nou llibre d’Eugenides. Denúncia immediata és un volum de deu relats, la majoria d’ells apareguts inicialment en revistes entre els anys 1988 i 2017. Havent estat escrits al llarg de tres dècades, per força són variats tant pel que fa als temes i els escenaris com als tipus de relacions humanes que descriuen.

Amb tot, la mirada penetrant però càlida amb què Eugenides mira tots els personatges fa que les dues velles amigues que per fi decideixen agafar les regnes de les seves vides (al conte Rondinaires ) no ens semblin tan diferents del cosmòleg il·lustre i l’estudiant índia que protagonitzen el conte que dona títol al recull, o del matrimoni format pel musicòleg Rodney i la seva esposa (al memorable Música antiga ), cada cop més atrapats en una teranyina de concessions, problemes econòmics i autoenganys. El mateix pot dir-se de les famílies protagonistes de Trobar el dolent i Multipropietat, dues incursions en la fragilitat de l’èxit i en la cara fosca del Somni Americà, d’un patetisme no exempt d’humor.

Una menció a part mereixen Correu aeri i La vulva oracular. El primer té com a protagonista un dels personatges de La trama matrimonial, un estudiant de teologia afamegat d’espiritualitat que aquí trobem místicament malalt de disenteria en ple periple per l’Àsia. El segon, temàticament vinculat a Middlesex, conta la història d’un sexòleg famós a qui han refutat les seves teories i que, en un poble africà, ha de fer front a una situació sexualment incòmoda. Xeringa - una dona soltera vol quedar embarassada- i Jardins impensats -sobre la relació incipient entre dos amics veterans i dues amigues joves- són exemples esplèndids de l’habilitat d’Eugenides per mostrar els plecs emotius i la textura moral d’uns personatges que fracassen quan sembla que tenen l’èxit a tocar o que, al contrari, se senten revifar quan sembla que tot està perdut.

Des d’un punt de vista sociopolític, Gran experiment és una petita obra mestra. L’acció transcorre en l’Amèrica cínica, mentidera i desencisada de Bush Jr., i Eugenides s’ho fa venir bé per escriure un cant d’amor preciós a l’Amèrica més minoritàriament idealista, la que encara creu, d’una manera radical i no adulterada per la cobdícia, el racisme o l’ultrapatriotisme, en els principis fundacionals del país.

En conjunt, Denúncia immediata és un llibre magnífic. Ajuda a apreciar-ho l’excel·lent traducció de Ferran Ràfols Gesa.