BarcelonaEl retorn de pesos pesants del còmic nord-americà com Adrian Tomine i Joe Sacco, el nou exercici de memòria familiar de Paco Roca o la magistral represa d'un clàssic com Blueberry han marcat un any en què la pandèmia ens ha privat de moltes coses però no de llegir bons còmics.

'Mis cien demonios'

Lynda Barry (Reservoir Books)

La primera obra publicada a casa nostra de Lynda Barry és un exercici d'introspecció en els moments i sensacions que donen forma a la vida de l'autora. El sentit de l'humor implacable i càlid, la prosa punyent i els dibuixos calculadament naïfs de la nord-americana dibuixen un mapa íntim de la seva identitat a partir de disset episodis d'infància i adolescència tan reveladors pel que expliquen com pel que callen. Una obra mestra de la memòria gràfica. Llegeix-ne la crítica.

'La soledad del dibujante'

Adrian Tomine (Sapristi)

Com si Raymond Carver es transformés de sobte en Larry David, Adrian Tomine abandona l’habitual realisme lacònic dels seus relats per explicar en clau tragicòmica els moments més humiliants de la seva relació amb el món del còmic. La soledad del dibujante es pot veure com a retrat àcid de la indústria de la vinyeta però també com a exercici terapèutic d’un dibuixant que se sincera davant dels seus lectors. Llegeix-ne la crítica.

'Un tributo a la tierra'

Joe Sacco (Reservoir Books)

El retorn de Joe Sacco al còmic periodístic posa el focus en el conflicte silenciat dels aborígens canadencs i la seva lluita per sobreviure i protegir la seva cultura. Un treball monumental sobre la voraç pervivència del colonialisme i la dignitat d’un poble humiliat, gairebé destruït. Llegeix-ne l'entrevista.

'Cassandra Darke'

Posy Simmonds (Salamandra)

Una galerista gran, obesa i caiguda en desgràcia per robar als clients protagonitza un relat que parafraseja vagament el Conte de Nadal dickensià barrejant il·lustracions, còmic i textos de prosa esmolada, l’estil marca de la casa de Simmonds. La misantropia de la protagonista és l’estrella de la funció, però també hi trobem una intriga criminal, humor negre i, sota moltes capes de cinisme i mala bava, un retrat psicològic complex i commovedor. Llegeix-ne la crítica.

'Regreso al Edén'

Paco Roca (Astiberri)

Si La casa explorava la figura del pare de Paco Roca i les parets (literals) de la seva vida, ara és la història de la seva mare la que el dibuixant valencià aborda a Regreso al Edén, una lliçó magistral de memòria històrica que desconstrueix el passat familiar a partir d’una vella fotografia i posa en vinyetes la misèria moral i econòmica de la postguerra en què les ganes de menjar devoraven les de viure. Llegeix-ne l'entrevista.

'Esto no está bien'

Irene Márquez (Autsider)

El millor que podia passar-li al còmic d'humor és l'aparició d'una autora amb la mala llet d'Irene Márquez, que en els seus acudits gràfics gasta un sentit de l'humor d'un negre rigorós que aniquila els tabús i desencaixa les mandíbules. A més, l'edició d'Autsider és exquisida, espectacular. Llegeix-ne la crítica.

'Blueberry: Rencor Apache'

Joann Sfar i Christophe Blain (Norma)

Quinze anys després de l’última entrega de Jean Giraud, Blueberry torna a cavalcar de la mà de dos gegants del nou còmic francès, Sfar i Blain, que es posen al servei dels codis clàssics del western per explicar un relat vibrant, tot ell nervi i vigor narratiu, amb una posada en escena esplendorosa. Llegeix-ne la crítica.

'La cólera'

Santiago García i Javier Olivares (Astiberri)

Després de conquerir el Premio Nacional amb Las Meninas, García i Olivares es van embarcar en un projecte que es pot qualificar amb tota propietat d'èpic: adaptar al còmic la Ilíada. Però més que recrear el text en imatges, els autors plantegen un diàleg amb Homer que reflexiona sobre el pecat original d'una Europa sense empatia i violenta. Una obra ambiciosa i rupturista formalment que reinterpreta en clau experimental l'obra fundacional de la nostra cultura. Llegeix-ne el reportatge.

'Wonder Woman: Tierra muerta'

Daniel Warren Johnson (ECC)

Ja és curiós que un mateix personatge hagi protagonitzat el mateix any la pitjor pel·lícula i el millor còmic de superherois. Tierra muerta és el Dark Knight de Wonder Woman, una versió fosca i violenta que barreja la mitologia pròpia amb un univers postapocalíptic entre Mad Max i el Món mutant de Corben.

'Matadero Cinco'

Ryan North i Albert Monteys (Astiberri)

L'obra mestra de Kurt Vonnegut viatja amb tanta naturalitat al còmic que és com si aquest fos el seu format original. El guió de Ryan North fa justícia a la transgressora estructura temporal del relat i Monteys realitza el seu millor treball fent seva la barreja de sàtira i ciència-ficció de la novel·la.