BarcelonaDues edicions suspeses per la pandèmia, caiguda d'ingressos a gairebé zero i esgotament d'un equip cada vegada més exigit. Els dos últims anys han sigut durs per al Comic Barcelona, però segurament el pitjor moment va ser la polèmica que es va organitzar l'any passat arran de la concessió del Gran Premi d'Honor al teòric i editor Antonio Martín, el primer guardonat en la història del premi més antic i prestigiós del sector que no era pròpiament autor de còmic. Indignats per la decisió del jurat, prop de 300 autors van firmar un duríssim manifest de rebuig i van amenaçar amb el boicot a Ficomic –organitzador del saló– si no es feia marxa enrere en la concessió del premi. El comunicat de resposta de Ficomic ratificant el premi a Martín no va calmar les aigües del sector, però el soroll es va anar apagant.

Un any després de la polèmica, el Comic Barcelona recupera la presencialitat i torna a celebrar-se a Fira Montjuïc des d'aquest divendres i fins diumenge. Una edició més diversa amb noves seccions dedicades al cinema, el rol i la fantasia i un aniversari per celebrar, el de les 40 edicions, que vol posar el focus precisament en els autors espanyols i homenatjar-los. Com s'ha gestionat en un any tan especial la voluntat expressa d'alguns autors de no col·laborar més amb Ficomic? La directora del Comic Barcelona, Meritxell Puig, reconeguda en el sector pel seu tarannà dialogant, assegura que entén l'emprenyada d'alguns autors, que ella va ser la primera sorpresa per la decisió del jurat (“fins i tot vaig preguntar si era unànime, i així era”, diu), però explica que Ficomic no pot retirar un premi que ja està atorgat. “Amb quina cara dius l'any següent que el jurat és independent?”, justifica.

Puig es va comprometre a revisar els premis del Comic Barcelona i durant els últims mesos s'ha reunit amb diverses associacions del sector per discutir la jugada. Finalment, el canvi ha estat mínim però obligat: les bases especifiquen ara que el guanyador del Gran Premi d'Honor ha de ser un autor o autora de còmic. I tot i que estava sobre la taula la possibilitat de recuperar el premi a la divulgació que es lliurava en el passat per reconèixer figures com la de Martín, es va acabar optant per mantenir les categories actuals. “Hi hem donat mil voltes però creiem que els premis estan bé com estan –diu Puig–. A més, afegir noves categories redueix la dotació de les altres i en dilueix l'impacte”.

També es mantenen les dotacions dels premis de l'any passat, que a causa de l'excepcionalitat pandèmica eren una quarta part de les d'anteriors edicions. El Gran Premi d'Honor, per exemple, ha passat dels 10.000 euros del 2019 als 2.500 euros actuals. El motiu és, en part, la delicada situació econòmica de Ficomic, ofegada pels dos anys sense ingressos, però no es preveu recuperar les dotacions prepandèmiques de cara al futur. “Premiar una carrera ja feta està molt bé, però creiem que hem de donar més suport al nou talent i preferim invertir en els joves, així que estem creant una línia de beques dirigida als autors joves –explica Puig–. De la mateixa manera, l'única exposició d'un premiat de l'any passat que farem en aquesta edició és la d'Aroha Travé, el premi a l'autora revelació”.

Contra el "caos i destrucció"

Travé va ser, precisament, una de les firmants del manifest contra Ficomic. També l'enyorat Miguel Gallardo, que va morir al febrer i al qual Comic Barcelona dedica una gran exposició retrospectiva. “Ho vam plantejar abans de la seva mort –explica Puig–. Ell va estar en les primeres reunions del Saló del Còmic i va ser autor del primer cartell, com voleu que no li féssim un homenatge? La família va estar molt agraïda i hi han col·laborat encantats”. A Travé també li van fer la proposta i va acceptar. “Havia firmat el manifest perquè no estava d'acord que donessin el Gran Premi a algú que no fa còmic, però no amb tota la bogeria que es va desencadenar després de bàndols increpant-se els uns als altres –explica l'autora de Carne de cañón–. De sobte, tot era caos i destrucció i va esquitxar molta gent que aprecio i que es va veure afectada. Per això no tinc problemes en seguir anant al Comic Barcelona, no vull més baralles. Qui vulgui mantenir-se'n lluny, endavant! Però jo no sento aquesta ira com a meva”.

Hi ha més firmants del manifest que han acabat tornant al saló, des de grans figures com Paco Roca, que participa en una xerrada, fins a autors nominats als premis d'aquesta edició com Santiago Sequeiros o Sara Soler, que l'estiu passat va explicar a l'ARA que estava d'acord amb la reclamació del manifest però no amb el to (“No m'identifico amb el «Boicotejarem Ficomic, mort i destrucció»”, deia) i deixava oberta la porta a col·laborar amb Ficomic. El contingut del manifest també va ser qüestionat a posteriori pel dibuixant asturià de Marvel Javier Rodríguez, que criticava que el text carregués “de raons emocionals la protesta a còpia d'atacar la figura del premiat” i admetia que havia firmat sobretot “per solidaritat amb un gremi que es caracteritza per rebre molt poc del que genera”.

Una ferida encara oberta

Per descomptat, alguns autors es mantenen ferms en el boicot a la cita. Així ho expressaven aquests dies per xarxes dibuixants com Mamen Moreu, Luis NCT, David Aja i David Rubín. Aquest últim, que va ser un dels més crítics amb la concessió del premi a Martín, creu que "el greuge i el menyspreu" als autors va ser "tan gran" que les "bones intencions" de la direcció del Comic Barcelona no li semblen suficients. "Espero que aquesta edició vagi molt bé i valoro positivament projectes com el de les beques, però ara mateix no existeixen, només són damunt la taula –apunta–. I tampoc hi ha hagut una disculpa ni un reconeixement dels errors comesos". Rubín respecta "per descomptat" la decisió d'acudir a la fira dels col·legues que van firmar el manifest, però considera que "s'ha perdut una oportunitat d'or per demostrar la força del col·lectiu d'autors".

“Nosaltres entenem i respectem que alguns autors no vulguin venir pel que va passar, és molt legítim", afirma Puig, que tot i així voldria que "poguessin venir i valorar la feina que fem perquè el Comic Barcelona sigui un punt de trobada per al sector". Ella encara amb optimisme una edició que tindrà prop de 180 expositors d'editorials i llibreries ("més que mai") i no amaga el desig de guarir ferides i girar full de les polèmiques. “Volem que el Comic Barcelona sigui important per a la professió però també que serveixi per atreure nous aficionats –afegeix–. Al final aquesta és la nostra missió: divulgar i promocionar el còmic entre nous públics”.