BarcelonaFa dos mesos, la llista dels llibres més venuts del gremi de llibreters estatal (Cegal) mostrava un fenomen inèdit: dos dels tres títols més venuts eren còmics. Al número tres hi apareixia Astèrix i el griu, l'últim àlbum de la saga supervendes d'Astèrix i Obèlix, però el més insòlit és que el número dos era un pack amb les dues primeres entregues d'un manga sobre voleibol, Haikyû!!, de Haruichi Furudate. De fet, a la vuitena posició de la llista tornava a aparèixer Haikyû!!, però aquest cop en la versió senzilla del seu primer número. Segons el director editorial de Planeta Cómic, David Hernando, sumant les vendes de les dues edicions, Haikyû!! va ser el títol més venut d'aquella setmana a Espanya.

No és un cas aïllat. Unes setmanes després, el manga sobre viatges en el temps i bandes juvenils Tokyo Revengers (Norma Editorial) va superar Ken Follet i Carmen Mola al capdavant de la llista dels més venuts, i a més va provocar cues de lectors esperant que obrissin les llibreries per comprar-ne un exemplar. Pot recordar al fenomen Bola de drac, però la realitat actual del manga no té res a veure amb la dels anys 90, principalment perquè el 2021 es publicaran prop d'un miler de títols. Això és el triple del que es publicava fa 10 anys, quan el mercat del manga va tocar fons per la crisi econòmica i el tancament d'una de les editorials de referència, Glenat.

L'èxit actual del manga no es limita a un parell de títols supervendes o als rècords de visitants del Saló del Manga, sinó que és un fenomen global i intergeneracional que ha convertit el còmic japonès en el motor del sector, tant aquí com en països amb un mercat propi tan fort com el francès. “El xec cultural que Macron va donar als joves es va gastar sobretot en manga, que a França viu un boom –apunta Hernando–. Aquí encara es venen més els superherois a les llibreries especialitzades, però a la llibreria general el manga no té rival. I si sumem tots els canals, el manga representa al voltant del 60% de les vendes de còmic”.

El paper clau de les plataformes

Curiosament, l'empenta definitiva s'ha produït arran de la pandèmia: durant l'últim any i mig les vendes de manga s'han disparat i el sector xifra en un impressionant 70% la pujada del 2021. Per què precisament ara? Segons Oriol Estrada, responsable d'activitats a Ficomic i divulgador especialitzat en manga, la clau ha sigut l'accés dels joves als continguts d'anime de les plataformes streaming. “Abans, les sèries d'anime arribaven als nens a través de la televisió però es van deixar d'emetre quan fa uns 10 anys va caure el pressupost de les autonòmiques. Durant ben bé una dècada no va ser fàcil veure anime, però amb l'arribada de les plataformes l'oferta és ara molt gran, accessible i diversa. I durant el confinament els nens es van fer un tip de mirar anime”.

La clau de volta del fenomen és que, com passava amb Bola de drac als 90, els nens que es miren una sèrie després s'interessen pel manga. “Tot i l'èxit milionari de l'univers cinematogràfic Marvel, els nens no compren còmics de superherois perquè en realitat les pel·lícules no s'assemblen als còmics –apunta Estrada–. En canvi, els anime són molt fidels a les sèries de manga que adapten”. Hernando assenyala un altre motiu: “Si t'agrada un anime i vols el manga, vas i et compres el número 1, però amb els superherois és més complicat saber per on començar, perquè tenen moltes etapes i dècades d'història”.

L''anime' triomfa als cinemes

Tant Tokyo Revengers com Haikyû!!, els dos èxits més recents, tenen el reclam d'una sèrie d'anime amb una base important de fans. També és el cas de la col·lecció My hero academy, que Hernando situa com el més venut de Planeta Cómic i de tot l'estat. El distribuïdor de l'anime de My hero academy és Selecta, la companyia número 1 del sector de l'anime, que distribueix prop del 90% dels animes que es comercialitzen a l'Estat. Jorge Gabarro, el conseller delegat, confirma el bon moment del sector. “En un mercat en retrocés com el del vídeo domèstic, nosaltres estem creixent, no només en vendes sinó en preu mitjà, perquè el client demana edicions de col·leccionista –diu–. I el mateix ens passa en el cinema: durant la pandèmia vam estrenar en sales Els guardians de la nit i vam fer 1,1 milió d'euros de taquilla”.

Gabarro no té xifres d'audiència de les sèries a les plataformes, però confirma que l'anime és clau per a empreses com Netflix i Amazon. “Saben que el seu públic és jove i que consumeix molt anime, així que han apostat pel gènere des del començament. Les que ja no compren anime són les televisions, els programadors no s'hi atreveixen. Així doncs, no descarto que nosaltres mateixos acabem creant un canal de pagament amb anime”.

Explosió d'editorials

Un altre factor important del boom del manga és la maduresa del mercat. A les dues grans editorials del gènere, Planeta i Norma, se n'hi van sumar altres d'especialitzades, com Milky Way i Ivrea, i fins i tot Panini –l'editora de Marvel a Espanya– i ECC –que té els drets de DC–. Si hi afegim els segells petits com Kodai, Ooso, Arechi, Tomodomo i Kitsune, el panorama actual ofereix una diversitat de temàtiques i subgèneres impensable fa vint anys i que fins i tot ha canviat el perfil del lector. “Abans molta gent es desenganxava dels manga perquè perdia interès en el shonen [manga per a nois adolescents, el subgènere més popular] i no trobava res més, però ara ja no passa tant perquè hi ha molta oferta de seinen [manga per a adults] –diu Estrada–. Tenim tantes editorials i tants nínxols de mercat que és difícil no trobar-ne un que t'agradi. Fins i tot la meva dona, a qui no li interessa gens el manga, n'està llegint ara un, Tokyo girls, que és el Sexe a Nova York japonès”.

Però tindrà continuïtat l'actual boom o la bombolla es punxarà? Hernando es mostra prudent, però optimista. “Tot és cíclic, en el món editorial, tot el que puja acaba baixant –diu–. Però estic convençut que no tornarem al punt en què estàvem fa 10 anys. Fins i tot quan la cosa es calmi, estarem molt millor, perquè ja no hi ha un o dos títols que tiren de carro, hi ha molta més diversitat”.