Còmic
Llegim 20/12/2021

El manga viu un boom històric

Les vendes s'han disparat un 70% en l'últim any i títols com 'Tokyo Revengers' lideren la llista dels més venuts

5 min
La secció de manga de la llibreria Norma aquesta setmana

BarcelonaFa dos mesos, la llista dels llibres més venuts del gremi de llibreters estatal (Cegal) mostrava un fenomen inèdit: dos dels tres títols més venuts eren còmics. Al número tres hi apareixia Astèrix i el griu, l'últim àlbum de la saga supervendes d'Astèrix i Obèlix, però el més insòlit és que el número dos era un pack amb les dues primeres entregues d'un manga sobre voleibol, Haikyû!!, de Haruichi Furudate. De fet, a la vuitena posició de la llista tornava a aparèixer Haikyû!!, però aquest cop en la versió senzilla del seu primer número. Segons el director editorial de Planeta Cómic, David Hernando, sumant les vendes de les dues edicions, Haikyû!! va ser el títol més venut d'aquella setmana a Espanya.

Portada de la primera entrega del manga 'Haykyû!!'.
'Tokyo revengers 1'

No és un cas aïllat. Unes setmanes després, el manga sobre viatges en el temps i bandes juvenils Tokyo Revengers (Norma Editorial) va superar Ken Follet i Carmen Mola al capdavant de la llista dels més venuts, i a més va provocar cues de lectors esperant que obrissin les llibreries per comprar-ne un exemplar. Pot recordar al fenomen Bola de drac, però la realitat actual del manga no té res a veure amb la dels anys 90, principalment perquè el 2021 es publicaran prop d'un miler de títols. Això és el triple del que es publicava fa 10 anys, quan el mercat del manga va tocar fons per la crisi econòmica i el tancament d'una de les editorials de referència, Glenat.

'Bola de drac', amb l'ARA

L'ARA ofereix la col·lecció de 'Bola de drac’, quatre llibres que faran les delícies dels fans del famós anime d'Akira Toriyama. Tota la informació sobre el manga original, material gràfic, la versió en sèrie i les últimes pel·lícules. Disponible online en aquest enllaç del 22 de desembre al 4 de gener.


L'èxit actual del manga no es limita a un parell de títols supervendes o als rècords de visitants del Saló del Manga, sinó que és un fenomen global i intergeneracional que ha convertit el còmic japonès en el motor del sector, tant aquí com en països amb un mercat propi tan fort com el francès. “El xec cultural que Macron va donar als joves es va gastar sobretot en manga, que a França viu un boom –apunta Hernando–. Aquí encara es venen més els superherois a les llibreries especialitzades, però a la llibreria general el manga no té rival. I si sumem tots els canals, el manga representa al voltant del 60% de les vendes de còmic”.

El paper clau de les plataformes

Curiosament, l'empenta definitiva s'ha produït arran de la pandèmia: durant l'últim any i mig les vendes de manga s'han disparat i el sector xifra en un impressionant 70% la pujada del 2021. Per què precisament ara? Segons Oriol Estrada, responsable d'activitats a Ficomic i divulgador especialitzat en manga, la clau ha sigut l'accés dels joves als continguts d'anime de les plataformes streaming. “Abans, les sèries d'anime arribaven als nens a través de la televisió però es van deixar d'emetre quan fa uns 10 anys va caure el pressupost de les autonòmiques. Durant ben bé una dècada no va ser fàcil veure anime, però amb l'arribada de les plataformes l'oferta és ara molt gran, accessible i diversa. I durant el confinament els nens es van fer un tip de mirar anime”.

Pàgina interior de 'Haikyû!!'.
Pàgina interior de 'My hero academy'

La clau de volta del fenomen és que, com passava amb Bola de drac als 90, els nens que es miren una sèrie després s'interessen pel manga. “Tot i l'èxit milionari de l'univers cinematogràfic Marvel, els nens no compren còmics de superherois perquè en realitat les pel·lícules no s'assemblen als còmics –apunta Estrada–. En canvi, els anime són molt fidels a les sèries de manga que adapten”. Hernando assenyala un altre motiu: “Si t'agrada un anime i vols el manga, vas i et compres el número 1, però amb els superherois és més complicat saber per on començar, perquè tenen moltes etapes i dècades d'història”.

L''anime' triomfa als cinemes

Tant Tokyo Revengers com Haikyû!!, els dos èxits més recents, tenen el reclam d'una sèrie d'anime amb una base important de fans. També és el cas de la col·lecció My hero academy, que Hernando situa com el més venut de Planeta Cómic i de tot l'estat. El distribuïdor de l'anime de My hero academy és Selecta, la companyia número 1 del sector de l'anime, que distribueix prop del 90% dels animes que es comercialitzen a l'Estat. Jorge Gabarro, el conseller delegat, confirma el bon moment del sector. “En un mercat en retrocés com el del vídeo domèstic, nosaltres estem creixent, no només en vendes sinó en preu mitjà, perquè el client demana edicions de col·leccionista –diu–. I el mateix ens passa en el cinema: durant la pandèmia vam estrenar en sales Els guardians de la nit i vam fer 1,1 milió d'euros de taquilla”.

Gabarro no té xifres d'audiència de les sèries a les plataformes, però confirma que l'anime és clau per a empreses com Netflix i Amazon. “Saben que el seu públic és jove i que consumeix molt anime, així que han apostat pel gènere des del començament. Les que ja no compren anime són les televisions, els programadors no s'hi atreveixen. Així doncs, no descarto que nosaltres mateixos acabem creant un canal de pagament amb anime”.

Explosió d'editorials

Un altre factor important del boom del manga és la maduresa del mercat. A les dues grans editorials del gènere, Planeta i Norma, se n'hi van sumar altres d'especialitzades, com Milky Way i Ivrea, i fins i tot Panini –l'editora de Marvel a Espanya– i ECC –que té els drets de DC–. Si hi afegim els segells petits com Kodai, Ooso, Arechi, Tomodomo i Kitsune, el panorama actual ofereix una diversitat de temàtiques i subgèneres impensable fa vint anys i que fins i tot ha canviat el perfil del lector. “Abans molta gent es desenganxava dels manga perquè perdia interès en el shonen [manga per a nois adolescents, el subgènere més popular] i no trobava res més, però ara ja no passa tant perquè hi ha molta oferta de seinen [manga per a adults] –diu Estrada–. Tenim tantes editorials i tants nínxols de mercat que és difícil no trobar-ne un que t'agradi. Fins i tot la meva dona, a qui no li interessa gens el manga, n'està llegint ara un, Tokyo girls, que és el Sexe a Nova York japonès”.

Però tindrà continuïtat l'actual boom o la bombolla es punxarà? Hernando es mostra prudent, però optimista. “Tot és cíclic, en el món editorial, tot el que puja acaba baixant –diu–. Però estic convençut que no tornarem al punt en què estàvem fa 10 anys. Fins i tot quan la cosa es calmi, estarem molt millor, perquè ja no hi ha un o dos títols que tiren de carro, hi ha molta més diversitat”.

El català s'apunta a la festa del manga

El vent que bufa a favor del manga podria empènyer el català a recuperar una mica de presència a les llibreries. Durant la primera dècada del segle, gràcies sobretot al compromís de l'editor de Glenat, Joan Navarro, el català va tenir una presència considerable en el sector del manga, sobretot en les col·leccions més populars. La crisi del 2008 i el final de l'acord de Glenat amb Shueisha van posar fi a aquesta etapa i el manga va recuperar la quota residual que té al mercat del còmic. La situació gairebé no ha canviat durant l'última dècada, però hi ha senyals que apunten a un canvi de tendència, com l'anunci que va fer Planeta al recent Saló del Manga que al març publicarà en català Dr. Slump i My hero academy, dos títols que s'afegiran als altres tres que publica actualment en català: Bola de drac, Naruto i Detectiu Conan.

La situació del català segueix sent marginal, tot i alguna iniciativa de caràcter militant, com la de la petita editorial Ooso, que publica tot el seu catàleg en edició catalana i castellana. No deixa de ser un cas aïllat: els costos d'una edició en català són gairebé els mateixos d'una edició en castellà –ja que s'ha de fer una traducció i una retolació independent– però la rendibilitat és molt més petita. La clau és arribar a la xifra d'exemplars que fa viable una edició, i en aquest sentit el boom del manga està animant editorials com Norma. “En realitat fa temps que hi donàvem voltes, des d'abans de la pandèmia i tot, però la situació actual és un estímul claríssim per treure més sèries i apostar pel català –apunta Anabel Espada, responsable de l'àrea de manga a Norma–. Ens agradaria publicar alguna sèrie simultàniament en català i castellà, i també algun títol clàssic”. Akira, una de les joies del catàleg de Norma, compleix 40 anys l'any que ve. “Per què no, seria un bon candidat. Encara no podem anunciar cap títol, però ja hem fet propostes a editors japonesos i estem esperant la resposta. La sort que tenim és que a Catalunya hi ha molta cultura i afició al manga”.

En dona fe Oriol Estrada, que recorda com tres de les xerrades que més èxit van tenir al darrer Saló del Manga eren en català, però alerta que “l'època de Glenat va ser un miratge que tenia a veure amb la militància lingüística del seu editor”. Per a ell, la clau perquè el manga estigui més present és, simplement, que els lectors responguin. Pel que fa a l'anime, Jorge Gabarro explica que el doblatge al català es va aturar quan la televisió pública catalana va deixar d'adquirir sèries japoneses. “Sempre incorporàvem el doblatge de TV3 a les nostres edicions, però no ens surten els números per fer-ho nosaltres –diu–. I és una llàstima, perquè hi ha molta gent que el demana”.

stats