XAVI SERRA
Barcelona

Mor Claire Bretécher, pionera de la sàtira social en el còmic francès

Va crear les sèries 'Les frustrés', 'Cellulite' i 'Agripina', entre d'altres

Claire Bretecher a París, l'any 1997 / ALAIN  BENAINOUS/ GAMMA/ GETTY IMAGES Zoom

"Ens ha deixat una humorista gràfica gegantina", lamentava aquest dimarts Manel Fontdevila. Claire Bretécher, que va morir ahir a París als 79 anys, era una de les autores més importants de la historieta franco-belga (o BD) i un nom clau per entendre la transició del còmic juvenil als temes adults juntament amb autors com Lauzier o Gotlib. A més, Bretécher va ser una de les primeres grans autores de la BD –en una època en què ser dona i humorista gràfica encara no estava ben vist– i, com la seva coetània Núria Pompeia, una pionera a l'hora d'abordar en el seu treball problemàtiques femenines i qüestions de gènere, sempre amb una mirada satírica i un traç lliure i elegant. Ella va obrir el camí per a autores com Catherine Meurisse, Maitena, Julie Doucet, Flavita Banana o Alison Bechdel, entre moltes altres.

'Agripina', de Claire Bretécher Zoom

'Agripina', de Claire Bretécher

Nascuda a Nantes el 1940 i descoberta per Goscinny el 1963, va acabar treballant a la revista fundada pel creador d'Astèrix, Pilote, però també va ser una de les fundadores de la primera revista autogestionada de la BD, L’écho des savanes. Una de les seves obres més populars va ser Les frustrés, una paròdia dels intel·lectuals d'esquerres que publicava setmanalment a Le Nouvel Observateur, en què també va publicar amb molta polèmica La vida apasionada de santa Teresa de Avila, la seva irreverent versió de la religiosa, i abans havia parodiat els contes de fades amb la mordaç Cellulite. El filòsof Roland Barthes la va definir un cop com "el millor sociòleg francès" i el sociòleg Pierre Bordieu va qualificar la seva sèrie Agripina, que relatava les aventures d'una jove capritxosa i consentida, com "una rigorosa etnografia de la burgesia intel·lectual d'esquerres parisenca". Ella responia simplement que era dibuixant d'historietes. "Dibuixos de premsa, tires, còmics, el que sigui, jo volia dibuixar i el meu objectiu era menjar fent això", va dir.