ELS LLIBRES I LES COSES
Llegim 07/09/2013

Les amistats de joventut no envelleixen

i
Ignasi Aragay
2 min

Les amistats més fondes es forgen en la joventut. Quan al cap del temps retrobes un amic dels anys daurats, d'aquells anys en què encara tot és possible, les complicitats i els sobreentesos brollen plàcidament, amb admirable naturalitat. Les amistats de joventut no envelleixen, són eternament joves. Envelleixen els protagonistes, però no els lligams indestructibles que els uneixen. Les persones canvien, les amistats romanen, a vegades fins i tot més enllà del que seria raonable, perquè tenen ben poc a veure amb la raó.

A Dos amics de vint anys (Proa), Sebastià Alzamora es capbussa en el cap i el cor dels joves universitaris Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dos escriptors precoços que en l'ambient de l'optimisme republicà i catalanista de preguerra estaven cridats a esdevenir referents intel·lectuals. "O et menges el món o el món se't menjarà a tu, Salvador", li fa dir Alzamora al mallorquí. I, en efecte, la guerra va estar a punt de menjar-se'ls a tots dos, al seu somni literari i al país mateix. Però les amistats i els seus delicats fruits són indestructibles, tant, que fins i tot poden superar la mort, com ho demostra la seva obra i el mateix llibre que els ha dedicat Alzamora, una recreació tan lliure en els detalls íntims com fidel en l'esperit.

Amb Mercè Muntanyola i Amàlia Tineo, també estudiants avantatjades, com a actrius secundàries, el text comença i acaba amb l'agonia i la mort per tuberculosi el 1938 de Bartomeu, a qui Salvador evoca. Resulta impagable el diàleg, situat al claustre de la Universitat de Barcelona, que l'autor s'inventa per iniciar la relació. Quan ja porten una estona, Bartomeu li etziba, referint-se a Israel : "...el teu llibre d'esbossos hebreus fora de comerç és escrit en castellà, perquè t'agraden [Gabriel] Miró i Unamuno". "Ni més ni menys", li respon Salvador. "Ets una perla! Què dic una perla: ets un tresor nacional de Catalunya! La cosa hebrea et confereix aura de profeta: algun dia seràs la veu del poble, prosista Espriu". Autoirònic i burleta, Salvador rebla: "D'això no en tinguis cap dubte. Però fa molta estona que parlem de mi: i tu, poeta Rosselló, no tens alguna publicació en dansa, venal o no venal? Alguns versos teus que puguem llegir la resta de mortals, ni que sigui per a la teva futura vergonya?" És l'inici d'una gran amistat.

stats