BarcelonaLa història de Ventura Ametller comença quan encara es deia Bonaventura Clavaguera i una tarda va quedar amb el seu amic Josep Pla, al mas Llofriu, per examinar el que duia en una capsa de sabates. A dins hi havia desenes de poemes, la major part dels quals van acabar fent companyia al foc que cremava a la llar. Els que es van salvar de les flames van anar a parar a les mans de Salvador Espriu. "Els seus versos, avui per avui, encara no són res", responia Espriu a Clavaguera al cap d'unes setmanes. Rere la duresa d'aquelles paraules inicials hi havia una sèrie de consells que el jove autor –que tot just tenia 30 anys– va entomar i va seguir durant dècades: "Treballi molt i molt la seva llengua, fugi de tota mena de pensaments i sentiments abstractes, o massa transcendentals o generals –escrivia Espriu–. No vulgui dir més del que està al seu abast, no s’empari en citacions il·lustres. Culli la bellesa concreta, arran de terra. No es deixi portar de cap facilitat, pateixi la seva poesia, que ella valgui la seva vida. I si no està disposat a pagar aquest preu, val més que ho deixi córrer".

Espriu també li va recomanar un canvi de nom, i va ser així que l'autor va escurçar Bonaventura a 'Ventura' i va adoptar 'Ametller', perquè la casa familiar de Pals on va créixer era anomenada així. Nascut el 1933, Ametller es va dedicar a la veterinària durant tota la seva vida professional, primer a l'Empordà, i a partir de 1967 a Mataró, ciutat on va viure fins a la seva mort, el 2008. "Quan no era a la feina es tancava al despatx de casa i escrivia –recorda una de les seves filles, Teresa Clavaguera Vinyals–. Sovint ens llegia poemes, però llavors no els enteníem perquè no estàvem preparats. Al pare li interessaven qüestions molt diverses, des de la física quàntica a la càbala, l'esoterisme o la Guerra del Vietnam". En vida, Ventura Ametller va publicar l'assaig Teoria general de l'universalisme (1979), dos poemaris –entre els quals hi ha El primer quadern de Bel Dezir (premi Marià Manent, 1981)– i la novel·la Summa kaòtica (1986), recuperada el 2008 a Cossetània, juntament amb la inèdita fins llavors Resta kaòtica. Era, només, una petita part de tot el llegat de l'escriptor. "L'univers del pare era críptic i molt particular –assegura Teresa Clavaguera–. Va treballar de forma tenaç, gairebé obsessiva, durant molt de temps, fins que la malaltia l'hi va impedir".

"Ningú no m'ha volgut ni desitjat"

Des de l'Associació Ventura Ametller de Mataró s'ha treballat durant gairebé una dècada per recuperar la figura i l'obra d'aquest gran desconegut de les lletres catalanes. El primer tast de la seva ingent obra va arribar amb Antologia d'emergència (AdiA, 2016). Ara, Edicions de 1984 s'afegeix a la reivindicació de l'autor publicant-ne Poesia completa en dos volums que sumen més de 1.600 pàgines. L'obra arrenca amb D'inicis i aprenentatges (1947-1953) i arriba fins a Poesies del segle XXI (2001). Recullen més de cinquanta anys de creació, que sumen 1.300 poemes. "No és habitual que una obra d'aquesta magnitud quedi oculta –explica Josep Cots, de 1984–. A l'editorial només ens hem trobat amb un cas similar, quan Lluís Solà ens va portar la seva poesia completa i hi havia, ni més ni menys, que 42 llibres inèdits".

"En cap lloc ni moment / ningú no m'ha volgut ni desitjat –escriu Ametller a El foraster, poema inaugural de Les altres veus (1980)–. He descobert el nom que han ocultat / des del meu naixement: / Jo soc 'EL NO ESPERAT'". "Un potent esperit de postavantguarda, de transgressió, travessa, llibre rere llibre, la poesia de Ventura Ametller, fins i tot quan es conté a l'hora de plasmar-lo d'una manera total", escriuen Carles Duarte i Jaume C. Pons Alorda al pròleg del primer volum. A l'epíleg del segon, Marta Puigventós –que s'ha ocupat d'inventariar, mecanografiar i estudiar els manuscrits– afegeix que es fa difícil de descriure-la perquè "és una obra exuberant, en la qual gairebé tots els temes tenen cabuda".

Hi ha, entre d'altres, l'amor per la terra, la identitat, la perplexitat en relació al món que l'envolta i el dolor d'haver viscut la mort de dos fills: el primer pocs dies després de néixer; el segon, als 25 anys, en un accident de trànsit. "A vegades fa l'efecte que [l'obra d'Ametller] sigui escrita a raig, amb passió, però una lectura atenta, el close reading, ens mostra que realment és una obra ben pensada, quasi al mil·límetre", afirma Puigventós. Aquesta Poesia completa és la primera de diverses notícies editorials pel que fa a aquest autor, que inclouen les reedicions deTeoria general de l'universalisme i Summa kaòtica i una possible antologia de l'extens dietari que va deixar.