BarcelonaBarcelona acull per primera vegada a la història –és a dir, en les dues últimes dècades– la reunió anual de directors dels Instituts Cervantes de tot el món, que durarà de dilluns a dijous i comptarà amb la presència de la reina Letícia dimarts i els ministres de Cultura i Exteriors, Ernest Urtasun i José Manuel Albares, dijous. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ho ha aprofitat per fer tres anuncis relacionats amb Cervantes.

D'una banda, es crea una beca d'investigació dotada amb 6.000 euros per instigar a la recerca sobre la relació entre Cervantes i Catalunya, un premi que després editarà l'Ajuntament. D'altra banda, Collboni ha anunciat que Barcelona serà la seu de la trobada de la xarxa internacional de Ciutats Cervantines el 2025, els dies 18 i 19 de març. Aquesta cita se sumarà als altres dos grans "impactes a nivell mundial" previstos per al 2025: Barcelona com a ciutat convidada de la Fira del Llibre de Guadalajara i la trobada dels ministres de Cultura de la Unesco a la cimera Mundiacult. Per a Collboni, tot plegat "subratlla la potencialitat editorial i literària [de Barcelona] també en llengua castellana". "Volem consolidar Barcelona com a capital cultural iberoamericana, d’Espanya i d’Europa", ha dit. En tercer lloc, també ha anunciat que l'escultura de Don Quijote de Juli González, que és del MNAC, estarà exposada en dipòsit al pati de les escultures de l'Ajuntament.

El multilingüisme, tema de la trobada

Per al director del Cervantes, Luis García Montero, era "estrany" que mai s'hagués celebrat la trobada a la ciutat que s'ocupa "del 80% de la producció literària de l'Estat i és la principal capital editorial de parla hispana", segons Collboni, i per això va llançar la proposta al consistori, que ha abraçat amb entusiasme. García Montero ha assenyalat que en les sessions de treball es pararà atenció especial al multilingüisme. Hi haurà una conferència del Premio Nacional d'assaig, Antonio Monegal; es farà un homenatge a Joan Margarit a Sant Just Desvern, i s'oferirà un recital de poesia en català de la mà de l'Institut Ramon Llull (amb Martí Sales, Blanca Llum Vidal i Ilia Mayer). "Considerem la diversitat una riquesa democràtica, i per això el 26 de setembre celebrem el dia de les llengües europees. Un idioma és més que un vocabulari, és una manera de fugir de les identitats tancades per reflexionar sobre democràcia i els drets humans", ha dit Montero.

Fundat el 1991, el Cervantes avui compta amb un pressupost de 170 milions d'euros anual (80 milions provinents del ministeri de Cultura) i té presència en 101 centres repartits en 47 països (les tres últimes obertures són a Dakar, Los Angeles i Seül). García Montero destaca que el Cervantes té el mandat de "divulgar la cultura espanyola" (i aquí hi inclou les llengües oficials de l'Estat) "i en espanyol" (i aquí hi col·loca Iberoamèrica i Guinea). "Som la llengua amb més parlants nadius darrere el mandarí", recorda.