ACTUALITAT
NÚRIA JUANICO

Un trencaclosques sobre la buidor de la vida

Xavier Mas Craviotto explora els vincles fraternals i la pèrdua dels pares a ‘La mort lenta’, premi Documenta

Un trencaclosques  sobre la buidor de la vida / DANI RÍOS Zoom

Que no s’espanti el lector quan topi, a la primera pàgina de La mort lenta (L’Altra), amb l’epíleg del llibre. Arrencar la història pel final i tancar-lo amb el pròleg no és només un joc experimental de l’escriptor Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996), sinó també una declaració de les intencions narratives de la novel·la. Reconeguda amb el 39è premi Documenta, l’obra de Mas Craviotto té com a punt de partida el final de la vida: la mort accidental dels pares de l’Aram i la Lena, dos germans universitaris. “Això els porta a refugiar-se en un pis de Sants i a enfrontar-se a nous condicionants”, explica Mas Craviotto, llicenciat en filologia catalana i que s’ha convertit en el guanyador més jove de la història del premi Documenta. La setmana passada, a més, va rebre el premi Salvador Iborra pel poemari Renills de cavall negre, que publica Viena.

A través de la relació entre els dos germans, La mort lenta furga en qüestions com la moral, la dependència, els instints i el desig. “He agafat la quotidianitat com a matèria primera -assenyala l’escriptor-. Volia parlar de l’ambigüitat, de la confusió de sentiments que molt sovint ens atrapa”. El títol de la novel·la, però, no fa referència a l’accident dels pares sinó a “la mort d’un entorn que es va apagant i buidant de sentit sense que s’hi pugui fer res”, que és la que pateixen els protagonistes arran de l’accident dels progenitors. Aquesta situació inesperada empeny els germans a revisar el passat i a redescobrir els seus pares, encara que aleshores ja sigui tard. “Un dels aspectes més interessants de La mort lenta és la relació dels pares i com l’autor dibuixa la seva infelicitat a través de la mirada dels germans quan són nens”, assenyala l’editora de L’Altra, Eugènia Broggi. En aquest sentit, Mas Craviotto afegeix que “el pare és un home apàtic i la mare es consumeix en una casa buida, però quan els fills se n’adonen ja no hi poden fer res”. Per plasmar el pes indefugible del passat, Mas Craviotto ha construït un artefacte literari que trenca amb les convencions formals.

Entendre els personatges

El llibre oscil·la entre el passat i el present a través d’un trencaclosques format per tres línies narratives. “El present parla dels germans quan veuen que el seu vincle trontolla per l’arribada d’un agent extern”, diu l’escriptor. Per al passat utilitza una fórmula que interpel·la el lector i que li proporciona, progressivament, informació sobre la seva infantesa i adolescència. “Serveix per entendre, a poc a poc, per què es comporten d’una manera determinada i per què fan accions que, descontextualitzades, no tenen sentit”, explica. Tot plegat es complementa amb una sèrie d’annexos on ha aglutinat materials que permeten conèixer més a fons els personatges. “Hi ha llistes sobre què els agrada i què no, redaccions de l’escola i dibuixos de quan eren nens -argumenta-. M’interessava obrir el debat sobre si la cultura que ens agrada ens fa ser com som o a la inversa, si triem un tipus de cultura perquè som d’una manera determinada”.

Mas Craviotto compara el viatge dels protagonistes amb el fenomen dels guèisers. “L’Aram i la Lena es guarden tot el que els passa a dins fins que troben una escletxa i exploten”, explica. L’escriptor ha viscut la gestació de La mort lenta d’una manera similar. “Tenia la història a dins, però no ho sabia -admet-. Un estiu vaig començar a escriure a raig. Vaig estar de juny a setembre abocat a la novel·la i va anar sortint. Li he fet alguns retocs, però en gran part la vaig escriure tal com és ara”.