Siri Hustvedt sobre Paul Auster: "M'ha dit que no té por de morir"

Barcelona"El terreny a Cancerland ha estat confús i traïdor. El pacient, i jo amb ell, hem viatjat recte per la carretera, hem patit retards i hem girat en cercles. No hem trobat el rètol que marca la frontera: ara esteu sortint de Cancerland". Així explicava l'escriptora Siri Hustvedt que el seu marit, l'escriptor Paul Auster, continua el tractament per superar el càncer que li van diagnosticar al desembre, després de mesos de trobar-se malament, tal com Hustvedt va explicar públicament al març per Instagram.

En un nou missatge a les xarxes, Hustvedt explica com han viscut aquesta etapa, entre altres malalts de totes les edats: "El país del càncer és més gran del que m'havia adonat", diu. "Aquí hi ha molta gent de mitjana edat i gent gran, i sabem que hi ha nens però no els veiem perquè els tracten per separat". Hustvedt lamenta la tragèdia en la gent jove, perquè Auster "ja té molts anys viscuts, la infantesa, la joventut i l'edat madura han passat i ha entrat a la vellesa. Ha escrit molts llibres". I anuncia que al novembre en sortirà un de nou, Baumgartner, que va acabar quan ja estava malalt. "És un llibret tendre i miraculós".

Auster ha portat els "símptomes miserables" tant de la malaltia com del tractament "amb una dignitat que sorprèn". "Veient en Paul he entès com és l'elegància sota pressió", diu la seva parella des de fa 42 anys. "Fort i sense queixar-se, amb l'humor intacte, ha fet que aquest temps amb la malaltia, que ara ja fa gairebé un any que dura, sigui bonic, no lleig".

Hustvedt se sincera amb permís del seu marit, que ha dit que no vol amagar el seu càncer. "Ha dit que a mesura que avança el seu judici ha passat més i més temps mirant cap a l'abisme i m'ha dit que no té por de morir. Jo tinc por de morir, així que sentir això m'humilia", afegeix. També admet que "és impossible saber com reaccionaràs" davant d'un cas així. "He estat testimoni d'una meravella, i n'estic agraïda", afirma.

Hustvedt explica una de les situacions que han viscut fa poc a l'hospital: una dona jove es va acostar a Auster perquè el va reconèixer i li va explicar que la seva dona és una fan d'ell, i com ella també s'hi havia aficionat. Li va dir que estava en estadi quatre però que havia tornat d'Itàlia: "Visc la meva vida". "Pensem en tu –li va dir–. Que deu et beneeixi", es va acomiadar. L'escriptor no va poder reprimir les llàgrimes. Per a Hustvedt, "pot ser temptador considerar Cancerland un país avorrit, trist i perillós on ningú viu realment sinó que només espera" fins que "el pacient sigui enviat al cel de la vida o a l'infern de la mort, però això és un error".

Per això agraeix l'amabilitat dels que els envolten i celebra viure el present. "La conversa entre nosaltres continua i els acudits volen, i mengem bon menjar, i ell és aquí amb mi, i ara és viu, i agafem el dia tal com ve, amb les seves restriccions i limitacions. Hi ha por i hi ha esperança", conclou Hustvedt.

L'última novel·la d'Auster fins ara és la mastodòntica 4 3 2 1, presentada a Barcelona el 2017, i l'última obra de no-ficció, la biografia La llama inmortal de Stephen Crane (Seix Barral), publicada el setembre del 2021, quan va dir a l'ARA: "Prometo que, a partir d'ara, s'han acabat els llibres llargs".