Barcelona"Crec que seria horrible estar sol a Cancerland. Viure amb algú que està sent envestit per tractaments de quimioteràpia i immunoteràpia és una aventura d'acostament i de separació. S'ha de ser prou a prop per sentir el patiment com si fos propi i prou lluny per poder ajudar. Massa empatia pot fer que la persona malalta se senti inútil! Caminar per aquesta corda fluixa no és fàcil, esclar, però és una autèntica obra d'amor", escriu l'escriptora nord-americana, Siri Hustvedt, a Instagram.

L'autora de novel·les com Allò que vaig estimar (Edicions 62/ Anagrama) i assajos com La mujer temblorosa (Anagrama) i La dona que mira els homes que miren les dones (Edicions 62 / Seix Barral) explica com viu el càncer del seu marit, el també escriptor Paul Auster. Hustvedt escriu que a Auster li van diagnosticar la malaltia al desembre, després d'estar uns mesos malalts, i que ara està rebent tractament a Sloan Kettering (Nova York). Auster té una trajectòria extensa i metamòrfica, ha tocat pràcticament tots els gèneres literaris. Ha estat gràcies a novel·les com Trilogia de Nova York (1987), Leviatan (1992) i La nit de l'oracle (2003) que s'ha guanyat milions de lectors arreu del món. Però el nord-americà ha publicat també poesia, llibres de memòries, volums de correspondència –com Ara i aquí, on conversava amb el Nobel J.M. Coetzee– i guions cinematogràfics. "Soc un autor vell, però no estic acabat! Escriure és el mateix combat i és tan difícil ara com quan vaig començar. No m'he cansat de les aventures que et pot donar l'escriptura", explicava Auster a l'ARA el setembre del 2021 amb motiu de la publicació de La llama inmortal de Stephen Crane (Seix Barral).

"He estat vivint en un lloc al qual he acabat anomenant Cancerland. Molta gent ha travessat les seves fronteres, perquè estan o han estat malalts, o perquè ho ha estat algú que estimaven, un pare, un fill, un marit, un amic... El càncer és diferent per a cada persona que l'ha patit. Tots els éssers humans s'assemblen però ningú és igual que ningú altre", escriu Hustvedt, i afegeix: "Alguns sobreviuen i altres moren. Això tothom ho sap, però és una malaltia que et canvia la vida. La intimitat amb algú no és tan sols una experiència paral·lela, dues línies que es mouen en la mateixa direcció però que no es creuen, és més aviat un diagrama de Venn –si això és possible–, la superposició de dos cercles que es van movent i van canviant al llarg del temps. Un «jo» i un «tu» que es mouen són també un «nosaltres»".