BarcelonaGlòria Sabaté (Barcelona, 1985) es coneix el Palau Güell com el palmell de la mà. Hi ha passat tantes estones per documentar-se per a la nova novel·la que l’equip que hi treballa ja la saluda amb un somriure mentre ella explica que a l'antic despatx d'Eusebi Güell hi ha imaginat un assassinat. Sabaté és professora de literatura medieval a la Universitat de Barcelona i autora de novel·les com La filla de Lilith (Ediciones B, 2016) i El vel de la deessa (Columna, premi Nèstor Luján 2020). Fins ara la seva obra s’havia cenyit a la novel·la històrica, però amb Mort al Palau (Rosa dels Vents) ha volgut endinsar-se en un nou territori i ha fusionat el gènere amb la novel·la negra. Per a aquest còctel literari l'autora s'ha inspirat en un dels detectius més emblemàtics, Sherlock Holmes, i més concretament en el seu impacte a Catalunya a principis del segle XX.

"El 1908 Barcelona estava seduïda per la febre detectivesca de Sherlock Holmes. Amb les seves obres, per primera vegada es traduïen al català títols adreçats a tot el poble i no només cenyits a l'àmbit més burgès", explica Sabaté. Mort al Palau té les germanes Isabel i Maria Lluïsa Güell com a amfitriones: apassionades de les obres d'Arthur Conan Doyle, decideixen reunir al Palau Güell —on residien— un grup selecte d'admiradors de la seva literatura. "Elles vivien a tocar del Teatre Principal, on es representaven obres sobre Sherlock Holmes amb un èxit aclaparador", diu l'escriptora. En paral·lel, entre el 1908 i el 1909 la col·lecció Literatura Sensacional va publicar setmanalment les històries del detectiu acompanyades d'il·lustracions de Junceda i amb traduccions de Salvador Vilaregut i Joan Oller i Rabassa.

Morts dins d'un espai bonic i tenebrós

En aquest context, Sabaté imagina una jornada cultural amb personatges històrics com l'editor, l'ajudant d'editor, el traductor i l'actor que feia de Sherlock Holmes. "He barrejat ficció i realitat, però he procurat que la novel·la estigui molt ben documentada especialment respecte a les persones que sí que van existir", afirma Sabaté. D'entre el catàleg de personatges imaginaris destaca la Robina, una professora d'anglès amb arrels escoceses i gran lectora de l'obra de Conan Doyle. La novel·la juga amb el fet que tots ells estan tancats dins d'un espai bonic però tenebrós (les sales del Palau Güell) quan comencen a aparèixer cadàvers.

"He barrejat els elements detectivescos i el típic joc d'enigmes de les històries de Sherlock Holmes amb el simbolisme que alimenta el Palau", explica Sabaté. Com ha fet també en llibres anteriors, l'escriptora incorpora a la història una mirada màgica que, en aquest cas, entronca amb els motius de l'assassí (o assassina). "El Palau m'ha permès recuperar un element simbòlic clau, i lligat al Modernisme, que serveix per entendre les raons de la persona culpable", diu Sabaté. Les peculiaritats de l'edifici, obra d'Antoni Gaudí, han estat fonamentals per poder crear una atmosfera cada vegada més angoixant. "Els Güell van ser els únics burgesos que no van marxar al passeig de Gràcia, sinó que van decidir quedar-se al Raval. Es volien protegir de l'exterior sense ser vistos, i per això l'edifici està totalment aïllat del barri —explica l'escriptora—. Amb les columnes de ferro forjat de l'entrada, és un espai simbòlic que m'ha servit, a la novel·la, com una presó per als personatges".