Llegim 03/05/2021

La recepta d'Epicur per ser feliç: plaer, austeritat i seny

Vibop recupera dos textos del filòsof grec on defensava una vida retirada, tranquil·la i lliure

3 min
Bacanal pintada per Tiziano al segle XVI

BarcelonaVa atacar la religió i l'estat. Va negar la immortalitat de l'ànima. Va defensar aferrissadament la llibertat de l'individu. Va voler col·locar el plaer al centre de la filosofia. Aquestes i altres afirmacions van convertir Epicur en un dels pensadors més incòmodes de la Grècia dels segles IV i III abans de Crist. "La seva lliçó més important i fonda és: pensa per tu mateix", recorda Jordi Cornudella, traductor de Sobre la felicitat, volum que acaba de presentar Vibop i que recupera dos textos emblemàtics del filòsof, la Carta a Meneceu i les quaranta Màximes capitals. "L'ésser feliç i perdurable no té maldecaps ni en provoca als altres –llegim en aquestes últimes–. O sigui que no està sotmès a arravataments ni reconeixences, que tot això és cosa dels fluixos". I també: "El límit de la magnitud dels plaers és l'eliminació de tot dolor. A tot arreu on hi ha plaer, i tant de temps com n'hi hagi, no hi ha dolor ni pena ni cap barreja d'aquestes dues coses".

Un jardí ple d'amics

"Poc o molt, tots busquem el plaer i defugim el dolor –comenta Cornudella–. La concepció que Epicur té del plaer no vol dir orgies ni hedonisme, això ha estat una deriva posterior a ell. Les necessitats del cos són petites. Si ens acostumem a satisfer-les amb poc, sempre serem feliços". Epicur vincula felicitat amb austeritat. El filòsof va voler posar a la pràctica el seu pensament adquirint una casa amb hortet el 306 aC –quan tenia 35 anys–, que va batejar com El Jardí. "No es tractava pas d'un centre d'estudis a la manera de l'Acadèmia platònica o el Liceu aristotèlic –continua el traductor– sinó més aviat d'una comuna on feia vida retirada i tranquil·la un grup d'amics que es tenien per filòsofs, és a dir, que aspiraven a la condició de savis". Epicur hi va passar més de tres dècades, al Jardí, fins a la seva mort el 270 aC. "Tots els que hi vivien es consideraven amics: hi havia esclaus i també dones, cosa que era molt difícil que passés a Grècia", afegeix Cornudella.

A més de la importància de l'austeritat, Epicur també ressalta el seny, que "resulta més preciós inclús que l'aspiració a la saviesa", segons escriu a Meneceu. És del seny "que neixen totes les altres virtuts, des del moment que ens ensenya que no hi ha vida feliç si no es viu amb seny, amb honestedat i amb justícia, i que no es viu amb seny, amb honestedat i amb justícia si no es viu amb plaer".

Per al savi, el raonament sempre es trobarà per damunt dels fugaços "cops de l'atzar". La idea de justícia es relliga amb la d'equilibri: "El just és el més impertorbable. L'injust va ple de la màxima pertorbació". A un bon epicuri, la idea de la mort no el preocupa: el que compta és haver viscut una vida plena. "A nosaltres la mort no ens afecta: perquè el que s'ha dissolt es torna insensible, i el que és insensible a nosaltres no ens afecta", escriu el filòsof.

"La filosofia d'Epicur va en contra de les pors", diu Montse Serra, que va fundar l'editorial Vibop el 2018 amb la col·lecció Envinats on apareix el llibre d'Epicur. "Vinculem el vi amb la creació artística –recorda–. Hi caben tots els gèneres literaris". Entre els 14 títols que han aparegut fins ara hi ha els articles de Narcís Comadira Els raïms immortals i altres textos i una antologia de poemes, Alcohols, a càrrec de Martí Sales i Núria Martínez Vernis. "En moments de crisi, desorientació, precarietat cultural i censura, un llibre com el d'Epicur és molt adequat", assegura Serra.

stats