BarcelonaCom que el canvi climàtic fa de les seves i els vespres barcelonins encara recorden l'estiu, aquest dimarts no es feia estrany que l'escriptor Ramon Solsona comparés l'última novel·la de Montserrat Morera amb un gelat de tres gustos. "Dels de tall, ja sabeu quins vull dir. Els de vainilla, xocolata i maduixa", precisava Solsona abans de lloar Ravals (Bromera, 2022) "pel gust de ravalejar, el gust per les històries i el gust pel llenguatge". Morera (Barcelona, 1952) va debutar a la literatura amb Niké vol dir victòria (1999), és autora de diversos relats i ara publica una novel·la històrica arrelada al barri on va créixer, el Raval. La protagonista és una dona que torna al carrer de l'Hospital, on ha de buidar el pis de la seva infantesa, i per això l'autora l'ha presentat els Jardins de Rubió i Lluch, on comença i acaba la història.

"Aquest matí m’he trobat un paio amb una samarreta que deia: «Un espòiler més i et trenco la cara». Us prometo d'entrada que jo no en faré", arrencava Solsona, prevenint el personal. La història de la Mar està feta d'incògnites que són el motor del relat –Qui va ser el seu pare? Per què no en sap res?– i que l'acompanyen en un viatge per resoldre-les. "És una novel·la plena de dones, en què tot es va preparant perquè esclati la gran tragèdia", assenyalava Solsona. L'escriptor confessa amb orgull que llegint Ravals ha après paraules i expressions com ara "esmocar un lluç", "menar la corda" i "un carrer de mitja galta", que fa referència als carrers amb una sola vorera. "És un llibre ple d'olors i d'imatges, amb un català fort, plàstic i de gran qualitat", subratllava l'escriptor, en una glossa entusiasta, mentre Morera al seu costat fa que no tímidament amb el cap.

Un barri en constant transformació

"Sento una joia molt fonda", expressava després l'escriptora davant d'un públic per a qui botigues com La Italiana o la plaça de la Gardunya –on no hi ha ni un banc, es queixa la protagonista del llibre– són llocs trepitjats i estimats. "El Raval és un barri de migracions, que sempre ha anat canviant de població, i la novel·la ho reflecteix. És un barri de gent vençuda que es refà i tira endavant", deia el director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants del Raval, Enric Canet. "El barri està acostumat a rebre onades de gent diversa, que es van col·locant als marges com els còdols d’un riu. Viu una transformació constant", afegia Morera.

Allunyada de la idea romàntica de la nostàlgia, Morera va recórrer a la literatura "per trobar en el passat el fil" que la porta "al present i buscar un sentit cap al futur". Per això la història de la Mar està tan arrelada a l'antic Hospital de la Santa Creu i hi ressona la seva essència. "Formava part del meu itinerari per anar a l’escola, i aquests camins es porten al cor. Ara hi ha la Biblioteca de Catalunya, el teatre, l'Institut d'Estudis Catalans. Són espais acollidors que tenen cura de l'esperit, en consonància amb l'hospitalitat del barri, que ajuda sense fer soroll, que fa i deixa fer", apuntava l'escriptora. Les pedres de l'antic hospital li feien de teló de fons quan, abans d'acabar la presentació, va treure una fotografia en blanc i negre per ensenyar-la amb orgull. A la imatge se la veia a ella, de petita, asseguda just en el pedrís de la farmàcia que tenia a tocar, i Morera va assenyalar-lo i va confirmar: "He tornat a casa".