Encara que destaca per unes lletres excèntriques i uns videoclips que fan somiar, Quimi Portet (Vic, 1957) prefereix el realisme quan es tracta d’obrir un llibre: “M’agraden els llibres de vell. Acostumo a llegir assajos, textos científics o biografies”, diu. Trencant amb aquesta afirmació, però, Portet recomana Antologia de poemes de revolta (1943-1978), un poemari “petit i fantàstic” de Joan Brossa publicat per primera vegada el 1979. “És un conjunt de poemes de revolta molt polititzats, que tot i pertànyer a l’època franquista, encaixa d’una manera increïble en el moment actual que viu el nostre país”, diu el cantautor.

“El llibre és absolutament delirant. A tothom que el llegeix se li escapa el riure, entre cometes, perquè és un déjà-vu total de la situació actual”, explica Portet, i afegeix: “Fins i tot sap greu l’optimisme de Brossa quan parla de la mort de Franco, per exemple. Si veiés que s’estan repetint situacions com l’exili de Tarradellas…”. El músic destaca especialment el poema Mocs de vidre (1964), que parla del muntatge de la justícia militar franquista, segons opina, no gaire diferent de la d’ara.

Portet, que abans d’aquest poemari només coneixia el vessant plàstic de Brossa, recomana l’Antologia de poemes de revolta (1943-1978) no només pel seu valor polític sinó també pel seu valor poètic i emocional. “L’energia que té Brossa quan escriu és molt remarcable, fa una molt bona selecció de sons, paraules i ritme”, diu Quimi Portet.

El músic recomana l’obra especialment als joves, “perquè vegin com va funcionar el franquisme”, però també als que, com ell, encara els va tocar viure l’època franquista. “A vegades, amb tot el procés de la Transició, sembla que com a societat hàgim patit una espècie d’amnèsia emocional”, diu Portet. Finalment conclou: “Sempre val la pena rellegir aquests poemes per no oblidar d’on venim i saber com estem actualment”.