PREMIS LITERARIS
LAURA SERRA
Barcelona

Desig, promiscuïtat i mort: Luisgé Martín guanya el premi Herralde de novel·la 2020

'Cien noches' és una faula moral i un 'thriller' eròtic sobre la fidelitat

Luisgé Martín, Premi Herralde de novel·la / CRISTINA CALDERER Zoom

Luisgé Martín ha escrit quatre novel·les en una: una novel·la de tesi sobre la promiscuïtat, una novel·la moral, una novel·la eròtica light i, alhora, una novel·la negra amb un crim i una investigació per descobrir-lo. El resultat, Cien noches, ha guanyat el 38è premi Herralde de novel·la, que s'ha anunciat aquest dilluns. El llibre és una faula moral que explora "el desig i la fidelitat, la promiscuïtat i les formes que adopta la mentida" dins la parella, segons el mateix autor, que ja avança que hi fa un al·legat a favor de la promiscuïtat: "Resistir-se a l'adulteri és com aquestes persones que es resisteixen a deixar els llibres sense acabar-los. Com més aviat t'adones que és un error, millor. Hi ha molts llibres per llegir i no cal perdre-hi el temps. Les persones que no han sigut promíscues, que no han viatjat i que no han llegit, són persones que han viscut menys", afirma. El finalista del premi és l'argentí Federico Falco amb Los llanos. El premi està dotat amb 18.000 euros i les dues obres sortiran a la venda el 25 de novembre amb Anagrama.

D'on neix Cien noches? "D'un informe sexològic aparegut en un diari on es deia que el 55% dels homes i el 46% de les dones declaraven ser infidels", explica l'autor. El mateix estudi ja avisava que era difícil saber si les dades eren veraces perquè "la gent menteix". A Martín se li va acudir què passaria si es comprovés si els fidels realment diuen la veritat, posant-los un detectiu. En el procés d'escriptura també va saltar el cas Ashley Madison, en què es van filtrar milers de dades confidencials de persones infidels. Al llibre s'¡inventa una macroinvestigació a gran escala.

La Irene és la protagonista de Cien noches, una aspirant a psicòloga que es trasllada a Chicago per estudiar i acaba sent detectiu privat, i a qui li assassinen la parella. Ella mateix, que investiga casos on s'ajunta el conflicte sexual amb el crim sexual –i que Martín ha agafat de la realitat–, emprendrà una investigació alternativa del cas mentre també porta a terme una investigació de camp sobre com són els homes, tenint relacions sexuals amb el màxim nombre d'exemplars possibles. Així surt aquesta història d'històries, una novel·la en si mateixa promíscua, en què l'autor introdueix des d'informes policials fins a cameos escrits per altres autors com Edurne Portela, Manuel Vilas, Lara Moreno, Sergio del Molino i José Ovejero.

Martín explica que la novel·la es basa en "el plaer de mirar pel forat del pany", un esperit que entronca amb tota la seva obra, assegura, composta per una desena de llibres com La vida equivocada i La mujer de sombra –tots dos del segell Anagrama–, on ja combinava sexualitat i foscor. Aquí, en canvi, diu que ha creat "una novel·la vitalista". De tota manera, hi ha dosis de "perversió" i una "actitud radical i extrema" de la protagonista respecte al sexe (sempre heterosexual). "Un problema de la literatura sexual és que n'hi ha menys del que n'hi hauria d'haver, com passa amb el sexe, i sempre s'aborda amb deficiències".

La infidelitat és un tema que "tenim més a prop del que a vegades pensem". "A més, passa tant amb els reis com amb els pidolaires, mai més ben dit. L'afer de Joan Carles I amb Corinna és una novel·la d'infidelitat, i aquesta setmana s'ha sabut també la sentència d'un cas d'assassinat d'un home per part de la seva dona i l'amant d'ella, per apartar-lo del mig".

Els aprenentatges de Lusgé Martín

Entre els aprenentatge de Luisgé Martín hi ha una idea: "La zoologia anticipa el que passa als éssers humans: en aquest aspecte som perfectament animals". I també que, "com més nivell cultural, més sofisticació sexual, perquè la sexualitat és una manifestació cultural refinada". "Justament em fa gràcia a vegades que alguns conservadors diuen, parlant de comportaments una mica desviats, que 'fan com els animals', quan justament les bèsties fan el missioner, tot el que està fora d'això és el que pot sofisticar l'ésser humà", explica. "Les persones que no han sigut promíscues, no han viatjat i no han llegit són persones que han viscut menys", afirma. I encara: "Els veritablement fidels són un grapat escàs de guapos; els lletjos no som fidels, passa que no tenim oportunitats de ser infidels".

Segons Gonzalo Queipo, membre del jurat, és "una obra carregada d'ironia i de segones intencions sobre la vida en parella". "Analitza una part nebulosa i complexa de la infidelitat i l'amor, en tots els seus aspectes. Utilitza la convenció del narrador i la ficció com si fos un entomòleg que analitza amb fredor i ironia la vida en parella, la vida amorosa i sentimental".

Un premi desitjat

Enguany s'havien presentat 886 originals al premi Anagrama, una bona part procedents de l'Argentina. El finalista del premi Herralde és precisament l'argentí Federico Falco amb Los llanos. La novel·la narra la història d'un personatge que es retira a un poble després d'un trencament amorós. Es dedica a cuidar la terra i a criar gallines, lligat a les coses bàsiques, en paral·lel amb una reflexió sobre la literatura i el desamor. "És una novel·la sobre poca cosa si parlem de peripècies i embolics que han d'entretenir el lector", diu el membre del jurat Juan Pablo Villalobos. Però, en canvi, parla de "l'intent de recuperar una vida perduda, amb citacions i fragments d'altres autors i poemes amb una reflexió metaliterària". Falco ha explicat que l'obra sorgia de dues voluntats: "Explicar el temps i explicar el paisatge, el lloc d'on vinc, la Pampa argentina, que és una línia horitzontal. Moltes de les històries que escric tenen a veure amb un paisatge totalment diferent, les muntanyes i les selves".

"Quan vaig fer la carrera vivia més a l'Ateneo de Madrid que a casa meva, i allà tenia una sèrie de rutines. Una era anar a la sala de premsa i llegir els diaris. Em recordo –i no és una novel·lació– llegint la notícia del primer premi Herralde de novel·la i pensar que el voldria guanyar", recordava avui. L'autor ha destacat que escrivia des de ben petit i que s'havia presentat fins i tot al premi Planeta, amb "novel·les infumables, ingènues i impublicables". Ha confessat que va fer la prova de posar un pèl al sobre per veure si es llegien l'original i diu que el sobre va tornar amb pèl inclòs. L'autor ha agraït a Anagrama "fer de mi un autor més autor". També ha explicat que s'hi havia presentat altres vegades i ha expressat el seu "fanatisme" pel segell: "És una gran alegria".

Les últimes guanyadores de l'Herralde van ser Mariana Enríquez i Cristina Morales, que després es va endur un polèmic Premio Nacional.