Literatura
Barcelona

Glòria Sabaté guanya el 24è premi Nèstor Luján

'El vel de la deessa' està ambientada a la Barcelona de l'espiritisme de principis del segle XX

La professora i escriptora Glòria Sabaté / FACEBOOK Zoom

"Hem premiat aquesta novel·la històrica de Glòria Sabaté perquè hi ha un aliatge molt ben aconseguit entre personatges ficticis i reals, perquè aborda temes com l'espiritisme, la maçoneria i el feminisme. Vull destacar el poder de les dones a la novel·la, un valor afegit en els temps que corren", ha dit aquest matí Glòria Gasch, editora de Columna, durant l'anunci del 24è premi Nèstor Luján de novel·la històrica.

"Estimo molt la literatura, des del vessant artístic i també des del docent", diu l'autora, professora de literatura medieval a la Universitat de Barcelona que ha dedicat la tesi al Curial e Güelfa i que, anteriorment, ha publicat novel·les com La filla de Lilith (Ediciones B, 2016). El vel de la deessa –que surt a la venda coincidint amb l'anunci del guardó– situa els lectors a la Barcelona modernista que acaba de superar els esdeveniments traumàtics de la Setmana Tràgica. "Les dones van participar en aquest canvi i revolució que es va viure en aquesta Barcelona que s'està llepant les ferides i es transforma –explica–. La teosofia, l'espiritisme i la francmaçoneria donen veu a les dones. El discurs feminista esclatarà en els moviments posteriors. Les dones del llibre se senten lliures per poder canviar el seu destí". 

L'herència del llegat medieval

Els personatges principals del llibre, la Mariona i el Joan Anton, són ficticis. Ella trenca amb el camí preestablert –hauria de ser modista i casar-se– i prefereix estudiar, fet que li obre les portes "d'un seguit de canvis personals". El Joan Anton és alumne dels Estudis Universitaris Catalans, institució que tenia voluntat de país en un moment en què tota la docència era en castellà. Entre els personatges reals d'El vel de la deessa hi ha Carme Karr –i l'ambient de la revista Feminal–, la pintora Lluïsa Vidal, l'escriptora i activista Ángeles López de Ayala i l'editor Jaume Massó Torrents. "M'interessa mostrar com l'imaginari col·lectiu es crea a través dels mites que poblen la mentalitat de l'època i recullen el diàleg amb la pròpia tradició", ha explicat Sabaté. El misteri que estructura el llibre "té a veure amb l'herència del llegat medieval" i amb una de les grans passions de l'autora, la bibliofília.

Una relíquia oculta

Al llibre, un grup de francmaçones encapçalades per Ángeles López de Ayala, sota l’aixopluc de la Societat Progressiva Femenina, s’aferren a l’educació com a via per lluitar contra el rol social que els ha sigut imposat pel fet d’haver nascut dones. La descoberta d’una biblioteca peculiar les posarà sobre la pista d’una relíquia oculta capaç d’atorgar la força que necessiten per poder assolir la llibertat anhelada. Les acompanyaran el bibliòfil Gaspar Homar i Joan Anton, lector àvid i enamorat dels mites antics i medievals.

Convocat per l'editorial Columna des del 1997 en record a l'escriptor i periodista Nèstor Luján, el premi està dotat amb 6.000 euros i ha premiat, des de la primera edició, 24 novel·les de temàtica històrica d'autors com Antoni Dalmau, Jordi Mata, Alfred Bosch, Maria Carme Roca, Coia Valls, Núria Esponellà, Joaquim Molina, Jaume Clotet, David Martí i Andreu Claret. En aquesta 24a edició el jurat ha escollit també una novel·la finalista, Atlàntic, de Josep Lorman, centrada en el tràfic d'esclaus, que Columna publicarà pròximament.