BarcelonaHi ha dos aspectes del llibre La quarta paret (Edicions de 1984) de Sorj Chalandon (Tunis, 1952) que connecten molt amb la fotògrafa Pilar Aymerich (Barcelona, 1943): el teatre i Beirut. "Jo tinc formació teatral, vaig estudiar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que aleshores dirigien Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat", recorda la fotògrafa. La novel·la de Chalandon, que des del 1974 fins al 2007 va treballar com a reporter de guerra i corresponsal per a Libération, narra les peripècies d'un artista que vol aconseguir representar a Beirut l'Antígona de Jean Anouilh (inspirada en la de Sòfocles), amb actors xiïtes, palestins, cristians, drusos i maronites, enmig de la Guerra del Líban el 1982.

Aymerich coneix força Beirut i els camps de refugiats palestins. Hi va anar per fer un reportatge fotogràfic amb la periodista Maruja Torres, i hi va tornar per mostrar les fotografies que havia fet als infants d'un orfenat. "Fotografiar-los i mostrar-los les fotografies va ser una manera de retornar-los la identitat", assegura. Tal com diu Aymerich, La quarta paret, traduït al català per Josep Alemany, és "un llibre colpidor" i "Chalandon escriu molt bé". "M'agrada la idea de representar una obra de teatre amb persones de tots els bàndols, robar a la guerra unes hores de pau i representar una obra de teatre enmig del conflicte", afegeix.

És un llibre també molt actual: "Mostra els horrors de la guerra contraposats a la cultura", diu Aymerich. "I la idea de la quarta paret també em fascina i en parlo al meu llibre –La Barcelona de Pilar Aymerich (Comanegra)–. La quarta paret és invisible, és la que, en un espectacle teatral, connecta amb el públic". La fotògrafa començarà ara a llegir l'últim llibre de Chalandon publicat en català, Fill d'un malparit (Edicions de 1984), en què l'autor parla de l'obscur passat del seu pare.