Setmana del Llibre en Català
Actualitat09/09/2022

"Quan era petita, com que no tenia contes me'ls havia d'inventar"

Antònia Vicens inaugura la 40a Setmana del Llibre en Català, l'edició més gran de la seva història

BarcelonaLa relació d'Antònia Vicens (Santanyí, 1941) amb les paraules ha estat singular des que era molt petita. L'últim Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha tornat a Barcelona per pronunciar el pregó de 40a Setmana del Llibre en Català, l'edició més gran de la seva història, que arrenca aquest divendres al Moll de la Fusta i estarà oberta fins al 18 de setembre. "Parlaré de la potència de les paraules, que és enorme, i de com em van canviar la vida –ha recordat aquest dijous coincidint amb la publicació de Quasi un miracle a La Magrana, volum que reuneix tota la seva narrativa breu–. Vaig néixer en un moment de misèria econòmica i cultural. S'havia acabat la guerra feia poc. A casa havíem de lluitar per tenir un plat a taula. No hi havia llibres, llibreries ni biblioteques. Quan era petita, com que no tenia contes me'ls havia d'inventar. El dia que vaig descobrir que podia dibuixar amb paraules la finestra que no tenia a l'habitació, alguna cosa va canviar dins meu".

La història de Vicens és la d'algú que ha treballat la literatura des de la vocació i l'exigència. "L'obra és la mateixa si et llegeixen molts o pocs i és el que queda –assegura–. Amb tants de llibres com hi ha, que algú encara vulgui acostar-se als meus em sembla extraordinari". Quasi un miracle permet que el lector es retrobi amb els primers contes que l'autora mallorquina va escriure als anys 60: van aparèixer al llibre Banc de fusta (Moll, 1968), el mateix any que es publicava la seva primera novel·la, 39 graus a l'ombra, guardonada amb el premi Sant Jordi. "La vaig escriure mentre treballava en un hotel, en plena explosió turística –recorda–. Primer hi treballava de nit, a l'oficina, però després que el director m'enxampés i s'enfadés vaig fer-ho des del lavabo del bungalou on dormia amb una companya. Em tancava allà dins per no despertar-la". La visió que oferia Vicens a la novel·la era la de la classe treballadora. "39 graus a l'ombra, que va reeditar fa poc Lleonard Muntaner, es va rebre amb sorpresa quan es va publicar –diu ara fent memòria–. No tenia cap relació amb el món literari. Hi va haver gent que no em va perdonar mai que publiqués tan aviat". Vicens tenia 27 anys. "I aquesta d'on surt?, es preguntaven. Era com si els hagués robat alguna cosa", afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Dècades més tard, Antònia Vicens ha rebut distincions com el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat (2016), el Premio Nacional de Poesia (2018) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. "Després de l'últim poemari, Pare què fem amb la mare morta [LaBreu, 2020], no he escrit res –admet–. M'ha d'arribar la necessitat de dir alguna cosa més. Podria ser que no em tornés a passar". Amb Lovely (Moll, 2009) va renéixer creativament com a poeta després d'una desena llarga de llibres de narrativa. Quasi un miracle s'obre amb l'últim relat que ha escrit, Rates, inclòs al volum Cremen cels (LaBreu, 2017).

Un país normalitzat?

"Al meu pregó a La Setmana del Llibre en Català reconstruiré la meva relació personal amb les paraules –diu–. Si estiguéssim en un país normalitzat, no caldria especificar que dediquem una fira al llibre «en català». Això és l'únic que em sap greu".

Cargando
No hay anuncios

Tanmateix, la vitalitat del llibre en català queda demostrada pel creixement en espai i en oferta de la cita anual. "Passem de 227 a 259 expositors, de 69 a 84 mòduls, de 19 a 25 llibreries i de 185 a 206 segells. Any rere any en surten de nous", comenta Joan Carles Girbés, president de La Setmana. Entre les més de 300 activitats previstes enguany hi ha presentacions dels nous llibres de Ramon SolsonaMaria Barbal, Mercè Ibarz, Marc Giró, Francesc Parcerisas i Xarim Aresté. També taules rodones sobre Marcel Proust, Mercè Rodoreda, Jane Austen i Lola Anglada ; homenatges a Joaquim Carbó, Gabriel Ferrater i Guillem Viladot, i tardes temàtiques dedicades a la ciència, la llengua, el món rural –amb la presència de Carla Simón–, la cuina i el teatre.

Cargando
No hay anuncios
10 actes imprescindibles de La Setmana del Llibre en Català
  • ‘Com destruir l’escriptura de les dones’ (10 de setembre, 11.15 h)La publicació de l’assaig de Joanna Russ 'Com destruir l’escriptura de les dones' motiva una conversa sobre feminisme a càrrec d’Oye Sherman, Natza Farré i Míriam Cano.
  • ‘Alcarràs’ (10 de setembre, 18.15 h)Carla Simón i Arnau Vilaró parlaran d’'Alcarràs' i el seu guió en el marc del cicle dedicat a la creació ambientada al món rural.
  • 'Parlem de Jane Austen' (11 de setembre, 19.15 h)L’editora Blanca Pujals i el traductor Yannick Garcia recordaran Jane Austen a partir de tres traduccions recents aparegudes en català de l’autora anglesa.
  • ‘Tarda de literatura fantàstica’ (11 de setembre, de 17 a 21 h)El fantàstic i les seves variacions serà motiu d’anàlisi a partir de novetats com les de Lovecraft, Ursula K. Le Guin, Mercè Falcó i Gaito Gazdànov.
  • ‘Conversa amb Ken Follett’ (12 de setembre, 18 h)L’autor supervendes mantindrà una conversa en 'streaming' amb Mònica Terribas arran del seu últim llibre, 'Mai'.
  • Empar Moliner (13 de setembre, 19.15 h)Anna Guitart entrevista Empar Moliner amb motiu de 'Benvolguda', últim premi Ramon Llull.
  • Premi Trajectòria (14 de setembre, 19.30 h)El valencià Joan F. Mira rebrà el 22è premi Trajectòria. L’autor no hi podrà ser per motius de salut, però ha preparat un discurs
  • Joaquim Carbó (16 de setembre, 18.15 h)L’autor de 'La casa sota la sorra' ha fet 90 anys i La Setmana l’homenatja.
  • 'Ferrater o Fuster?' (17 de setembre, 19 h)Conversa entre Marina Porras i Clàudia Serra sobre Gabriel Ferrater i Joan Fuster en l’any del centenari del seu naixement.
  • ‘Matí País Valencià’ (18 de setembre, 11-15 h)Una dotzena d’actes dedicats a reivindicar la força de la creació valenciana actual, amb la presència de Pasqual Alapont, Mariló Àlvarez, Mireia Vives i Borja Penalba, entre d'altres.