BarcelonaMilions d'exemplars venuts avalaven Dominique Lapierre com un dels reis del bestseller, gènere del qual ell va ser un dels pioners als anys 60. L'escriptor francès, que ha mort als 91 anys, va ser un dels autors més populars i llegits del segle XX, amb obres supervendes com La ciutat de l'alegria, un fresc sobre la vida en un suburbi de Calcuta que va publicar el 1985. La majoria dels seus èxits, tanmateix, els va escriure amb Larry Collins: les novel·les històriques ¿Crema París? (1965) i Oh, Jerusalem (1972) o el thriller El cinquè genet (1980).

Nascut a Châtelaillon-Plage el 1931, Lapierre era fill de diplomàtics i als 13 anys es va traslladar als Estats Units amb el pare. Als 18 anys va guanyar una beca Fulbright i va començar a escriure sobre els seus viatges en autoestop o amb la seva dona. Un altre cop a França, va col·laborar amb Paris Match i Newsweek i va escriure el seu primer llibre amb Collins, ¿Crema París?, crònica tensa i precisa de l'alliberament de la capital francesa del domini nazi que va vendre més de 10 milions de còpies i va ser adaptada al cinema per René Clement. La novel·la va definir la fórmula de l'èxit de Lapierre i Collins: fets històrics molt ben documentats i narrats en un estil dinàmic que atrapava els lectors. Un altre exemple és Oh, Jerusalem (1971), que reconstrueix el naixement de l'Estat d'Israel i l'expulsió dels palestins, una obra per a la qual els autors van fer milers d'entrevistes per documentar-se.

Però el llibre pel qual es recordarà més Lapierre és segurament La ciutat de l'alegria, un cant a l'esperança i l'amor al proïsme ambientat en els carrers miserables d'un suburbi de Calcuta on un mossèn francès i un metge nord-americà lluiten per ajudar els més necessitats i un home que es guanya la vida tirant una carreta que transporta la gent per la ciutat. Lapierre va cedir la meitat dels royalties del llibre a diverses organitzacions benèfiques que treballen a la zona de Pilkhana, on són els suburbis que inspiren la novel·la.