Literatura
Llegim  /  Actualitat 17/03/2023

Mor Jorge Edwards, un dels escriptors xilens més rellevants del segle XX

L'autor de 'Persona non grata' i 'Adiós, poeta', de 91 anys, va viure exiliat a Barcelona entre 1973 i 1978

3 min
Jorge Edwards

BarcelonaL'escriptor xilè Jorge Edwards, autor de llibres com Persona non grata (1973) i Adiós, poeta... (1990), ha mort als 91 anys en un hospital madrileny. Edwards és considerat un dels autors xilens més rellevants i internacionals de la segona meitat del segle XX, juntament amb Pablo Neruda, José Donoso i Nicanor Parra, fet que li va permetre rebre premis com el Cervantes (1999) i el Nacional de Literatura de Xile (1994) i ser distingit amb l'Orde de les Arts i les Lletres franceses (2019).

Nascut el 29 de juny de 1931 a Santiago de Xile i educat als jesuïtes, Edwards es va llicenciar en dret i va completar els seus estudis a la Universitat de Princeton, als Estats Units, amb una llicenciatura de ciències polítiques. El 1954 va començar la carrera diplomàtica, que el portaria per països com França (1962-1967), el Perú (1970) i Cuba (1970-1971). L'experiència cubana va motivar un dels llibres més celebrats i controvertits de l'autor, Persona non grata (Seix Barral, 1973), on impugnava el règim de Fidel Castro. "Quan vaig anar a Cuba hi havia una certa ingenuïtat dins meu. Fins llavors no havia conegut per dins aquell fenomen anomenat socialisme real –deia en una entrevista l'any 2006 amb motiu de la reedició de la novel·la–. Llavors era molt amic del poeta Enrique Lihn. Una nit em va convidar a una festa que feia a casa seva. En un determinat moment que jo volia comentar-li alguna cosa em va demanar que parlés en veu més baixa. Li vaig dir que no calia, perquè érem en una festa a casa seva, i ell va replicar: «Però la policia ho acaba sabent tot!»". Castro mai no va arribar a declarar persona non grata l'escriptor: "Així i tot, em va retreure que fos amic d'aquells escriptors dissidents que considerava enemics seus, entre els quals hi havia Nicolás Guillén i Roberto Fernández Retamar".

L'exili barceloní

El 1973, Edwards va decidir exiliar-se a Barcelona arran del cop d'estat d'Augusto Pinochet a Xile, fet que va motivar la novel·la Los convidados de piedra (Seix Barral, 1978). Durant cinc anys, a Barcelona va col·laborar com a assessor de l'editorial Seix Barral i va dirigir l'editorial Difusora Internacional. "Resulta que en aquella època els estrangers que venien a Espanya anaven sobretot a Barcelona –recordava el 2012, coincidint amb la publicació del seu primer volum de memòries, Los círculos morados (Lumen)–. Madrid es veia com el símbol del franquisme. A Barcelona hi havia un aire de més llibertat intel·lectual". L'autor va tornar al seu país el 1978, on va fundar i presidir el Comitè de Defensa de la Llibertat d'Expressió. Més endavant, quan es va restablir la democràcia, el president Eduardo Frei Ruiz-Tagle el va nomenar ambaixador de la Unesco a París (1994-1997).

Vinculat a la Generació dels 50, de la qual formaven part Mercedes Valdivieso, Enrique Lafourcade i Claudio Giaconi, Jorge Edwards va debutar amb el recull de contes El patio (Carmelo Soria Impresor, 1952) i no va publicar la seva primera novel·la, El peso de la noche, fins al 1965, a Seix Barral. Des dels inicis es va distanciar del ruralisme que abundava a la literatura de Xile: sempre va apostar pels escenaris urbans. "La gran bogeria que he comès durant la meva vida ha estat dedicar-me, amb exageració, a la literatura", assegurava l'any passat. Edwards va escriure al·legories polítiques com El museo de cera (Bruguera, 1981), una recreació moderna del mite de Faust; El anfitrión (Plaza & Janés, 1987) i la reflexió sobre la gelosia, ambientada a París, El origen del mundo (Tusquets, 1996).

L'amistat amb Pablo Neruda va inspirar diversos llibres sobre el poeta, com ara una de les seves biografies de referència, Adiós, poeta... (Tusquets, 1990) i Oh, maligna (Acantilado, 2019), on reconstruïa l'amor entre el premi Nobel de literatura del 1971 i la birmana Josie Bliss. "No era cap noieta, sinó una dona pantera que va estar a punt de matar Neruda a causa de la seva gelosia", assegurava Edwards.

stats